Unitats de xoc pertany a l'apartat de l'obra caldersiana que apareix directament vinculat amb l'experiència vital de l'escriptor, el de les obres que prenen la Guerra Civil, viscuda per Calders com a soldat, com a motiu d'inspiració o font de la història. Hi ha dos trets que singularitzen Unitats de xoc dins la literatura de guerra: d'una banda, el fet que el pacte autobiogràfic, el valor documental i el realisme propis del dietari de campanya es combinen amb l'inconfusible estil caldersià; i, de l'altra, la universalitat d'un testimoni que transcendeix les circumstàncies i els detalls de la guerra que reflecteix per a assolir un valor moral atemporal. Més que els aspectes descriptius o que la inevitable segregació d'ideologia en defensa de la causa per la qual hom combat -facetes també presents a l'obra-, la crònica caldersiana es caracteritza per la reflexió d'ordre moral. Els moviments del front, la legitimitat de la República, la crítica política i les pròpies peripècies funcionen com a anècdotes que donen peu a les meditacions de l'autor, amb les quals la crònica assoleix una dimensió humana que ajuda a dotar de sentit una experiència eminentment deshumanitzadora, la de la pèrdua del destí individual, arrossegat per uns esdeveniments col·lectius impossibles de controlar però dels quals tampoc no és moralment possible desentendre-se'n: