El futur i el condicional de les llengües romàniques sorgeixen de la perífrasi llatina CANTĀRE HABEŌ mitjançant un procés de gramaticalització que passa per diferents estadis. En la llengua medieval, conviuen les formes sintètiques (el faré, faré-lo) i les formes analítiques (fer-lo he), que es distribueixen segons els diferents entorns sintàctics seguint la sintaxi medieval dels pronoms febles. En aquest estudi de corpus, s’extrauen mitjançant el CICA les dades de dues obres del segle XIII, un text religiós, les Vides de sants rosselloneses, i un text jurídic, els Furs de València, per tal de conèixer la sintaxi dels clítics medievals i d’observar el grau de gramaticalització que mostren les formes analitzades. Entre els objectius destaca la voluntat de corroborar la hipòtesi de la difusió diatòpica de la gramaticalització del futur i el condicional, segons la qual el procés de gramaticalització està més avançat en les llengües i varietats més orientals de la península Ibèrica que no en les occidentals.