L’Escola d’Art i Superior de Ceràmica de Manises va sorgir amb la finalitat d'impartir una formació artística i tecnològica adequada a les necessitats professionals de l'omnipresent i innovadora indústria ceràmica de la Comunitat Valenciana. Des de la seua creació ha transitat per diverses etapes amb canvis continuats en la legislació que regulava els seus plans d'estudi, en l'estètica de l'entorn objectual i en els processos productius ceràmics. Els objectes ceràmics entesos sota el prisma de la seriació entren dins de la categoria del disseny industrial. Es tracta d'aquella classe de productes pensats a priori per a ser reproduïts després mitjançant processos iteratius mecanitzats. Els processos projectuals i de disseny en ceràmica no difereixen dels que s'utilitzen en altres sectors industrials. Tot i això, la ceràmica afegeix un quid diferencial que emana del material que s'utilitza i de les fases de materialització del projecte, cosa que obliga a fer que els processos creatius i els coneixements tecnològics hagen de mantenir una estreta relació per a aconseguir resultats òptims. A pesar de l'enorme pes que la tradició ceràmica exercia i continua exercint, ja en els vuitanta la indústria de la ceràmica comptava amb la col·laboració del disseny per al procés creatiu. Aprofitant l'èxit que en aquella dècada tingué aquesta relació, l'escola va definir un equip de treball compost per un professor (encarregat del procés creatiu) i diversos mestres de taller (modelisme, motles, serigrafia i manufactura). Aquesta estructura no era més que l'aplicació del model didàctic d'anys vint del segle passat de la Bauhaus, que ací encara no ha sigut assimilat. Durant els anys noranta, en plena ebullició del disseny valencià, es va decidir normalitzar la situació i introduir la figura del dissenyador amb totes les seues conseqüències, però no va ser fins a l'any 2000, amb el canvi de pla d'estudis, que elevava la titulació de Perit en Ceràmica a Diplomat en Ceràmica, quan es va incorporar oficialment al currículum, i es van crear assignatures específiques relatives al disseny industrial aplicat a la ceràmica. A ningú se li ha d'escapar que, encara que el canvi comporta un avanç, també representava un considerable retard en relació amb l'evolució que els antics centres d'arts aplicades de l'Europa central havien experimentat amb el Pla de Bolonya, convertits ara en universitats. Va ser necessari un altre canvi, cinc anys després, per a adquirir la confusa condició del Títol Superior en Ceràmica, equivalent al grau universitari on estem situats. L'exposició és un recorregut a través de les quatre dècades que recull l'evolució del disseny ceràmic sorgit de les aules de l'EA+SC de Manises. Sèries curtes, accessibilitat al mitjà, gastronomia, ecologia i alta tecnologia són alguns dels trets distintius dels conceptes bolcats en els projectes que es mostren i que són el reflex de l'evolució de l'entorn objectual de la nostra societat al llarg d'aquests quaranta anys. L’Escola d’Art i Superior de Ceràmica de Manises està al dia en matèria de compromisos socials, tendències i noves tecnologies, i estableix vincles amb empreses del sector ceràmic que li permeten estar connectada amb el món real i retroalimentar els plans formatius i de millora de la qualitat de les produccions ceràmiques. L'exposició és reivindicativa d'una visió de futur sostenible, inclusiu i bell construït amb ceràmica