Las encuestas serológicas, que adquirieron gran relevancia a mediados del siglo XX, siguen siendo herramienta clave para abordar las enfermedades infecciosas. El artículo, utilizando fuentes archivísticas e impresas de la OMS, prensa médica y general, analiza el papel de médicos y científicos, gobierno y la OMS en la implementación de los estudios serológicos para evaluar la situación de la poliomielitis, sarampión y rubeola en España y establecer un plan de actuación contra ellas. El trabajo muestra el protagonismo de Florencio Pérez Gallardo y su grupo de la Escuela Nacional de Sanidad, privilegiado por el régimen franquista para recibir el apoyo de los programas colaborativos de la OMS, tras la entrada de España en ella en 1951, y el impacto de dichos programas en la transformación científico-profesional del núcleo virológico de Madrid, acompañado del establecimiento de nuevas instituciones, que permitieron modernizar la virología, paralelamente al desarrollo y ejecución de las encuestas serológicas mencionadas. El estudio revela igualmente el desarrollo paralelo de grupos científicos catalanes, que gozaron de reconocimiento internacional y dinamizaron la lucha contra las enfermedades estudiadas, pero también el papel clave de la circulación de los expertos de la OMS y los investigadores españoles para vehicular conocimiento científico y prácticas. /Serological surveys, which acquired considerable importance in the mid twentieth century, are still a key tool to address infectious diseases. This article, using archival and printed sources from the WHO and the medical and general press, analyses the role of doctors and scientists, government, and the WHO in the implementation of serological surveys to evaluate the situation of poliomyelitis, measles and rubella in Spain and to set up a plan of action against them. The paper shows the role of Florencio Pérez Gallardo and his group at the National School of Health, favoured by the Franco regime to receive the support of WHO collaborative programmes after Spain joined in 1951, and the impact of these programmes on the scientific and professional transformation of the virological nucleus of Madrid, together with the establishment of new institutions enabling the modernisation of virology, in parallel with the development and execution of the serological surveys. The study also reveals the parallel development of Catalan scientific groups, who enjoyed international recognition and boosted the fight against the diseases studied, as well as the key role of the cir-culation of WHO experts and Spanish researchers in the spreading of scientific knowledge and practices.Les enquestes serològiques, que van adquirir gran rellevància a mitjan segle XX, continuen sent eina clau per a abordar les malalties infeccioses. L'article, utilitzant fonts arxivístiques i impreses de l'OMS, premsa mèdica i general, analitza el paper de metges i científics, govern i l'OMS en la implementació dels estudis serològics per a avaluar la situació de la poliomielitis, pallola i rubèola a Espanya i establir un pla d'actuació contra elles. El treball mostra el protagonisme de Florencio Pérez Gallardo i el seu grup de la Escuela Nacional de Sanidad, privilegiat pel règim franquista per a rebre el suport dels programes col·laboratius de l'OMS, després de l'entrada d'Espanya en ella en 1951, i l'impacte d'aquests programes en la transformació científic-professional del nucli virològic de Madrid, acompanyat de l'establiment de noves institucions, que van permetre modernitzar la virologia, paral·lelament al desenvolupament i execució de les enquestes serològiques esmentades. L'estudi revela igualment el desenvolupament paral·lel de grups científics catalans, que van gaudir de reconeixement internacional i van dinamitzar la lluita contra les malalties estudiades, però també el paper clau de la circulació dels experts de l'OMS i els investigadors espanyols per a vehicular coneixement científic i pràctiques.