Aquest material docent té un propòsit empíric i descriptiu, que focalitza l’atenció en els instruments normatius, de diferent rang legal i reglamentari, per mitjà dels quals es reconeixen i aproven diferents catàlegs de principis i de valors d’ètica pública, així com un conjunt de normes de conducta, tant per a directius, funcionaris i empleats públics, com per als alts càrrecs i els membres dels governs nacionals, autonòmics i locals de l’Estat espanyol. L’agenda pública sobre la identificació, l’elaboració, la gestió i l’avaluació dels principis ètics i de les normes de conducta en la funció pública, ha vingut ocasionada, entre altres factors que a continuació es desglossaran detalladament, per l’impacte de diferents escàndols de corrupció en l’àmbit de les administracions públiques, els parlaments i els governs, de diferent grau. Aquest escenari ha tingut una doble conseqüència, tant en els registres demoscòpics sobre les actituds, les creences i les opinions de la ciutadania en relació a l’ètica, la corrupció o la transparència, com en el pla judicial. Així, des del punt de vista de la cultura política, i tenint en compte l’especial incidència, en els últims anys, de les circumstàncies objectives i subjectives de la situació econòmica i política, en relació amb la crisi econòmica des de l’any 2007, cal destacar un enfonsament significatiu quant a l’avaluació de la situació política, del sistema polític (govern i oposició) o de la mateixa confiança política. De la mateixa manera, i concurrentment en el temps, es constata, d’acord amb els registres empírics elaborats pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), un increment de les percepcions de la ciutadania en relació amb els principals problemes d’Espanya, relatius a la corrupció i al frau, la crisi de valors o els partits polítics, els polítics i la política en general.