La creixent presència de dones en estructures orgàniques de partits polítics, candidatures electorals, parlaments i governs no eximeix, per tant, d’avançar en noves línies d’investigació que incorporen a les anàlisis variables socioeconòmiques, institucionals i de comportament polític. De fet, l’informe Pequín +10 (2005) reconeixia que, després d’una dècada des de la conferència inaugural de Pequín (1995): “(…) la desigualtat en l’accés de la dona a l’educació, la capacitació i els recursos productius li impedeix participar en igualtat en l’exercici del poder i els processos d’adopció de decisions” (Pequín + 10, 2005). De la mateixa manera, la consideració de la discriminació de gènere en la participació i la representació política com un dèficit democràtic situa els estudis vinculats al concepte de democràcia paritària en relació amb processos polítics de transició o consolidació democràtica, així com amb uns certs nivells de desenvolupament social i econòmic que permeteren a la dona superar la dependència respecte dels homes i la reclusió a l’espai privat.