La complexitat social i econòmica de les democràcies representatives contemporànies, caracteritzades per la pluralitat d’actors i estàndards axiològics, comporta el repte d’articular estratègies destinades a regular la conducta dels grups de pressió que, mitjançant la influència i l’acció de lobby, dirigeixen les seues legítimes aspiracions i interessos als decisors públics. La necessitat de concedir transparència i integritat a les relacions entaulades entre l’àmbit institucional públic i la societat civil, els sectors econòmics i empresarials, no sols implica una actualització normativa en la lluita contra la corrupció, sinó una complementària articulació jurídica destinada a fomentar bones pràctiques, preventives i deontològicament solvents. En aquest sentit, s’han considerat dos mecanismes reguladors complementaris: els codis de conducta, d’una part, i els registres de grups de pressió, d’una altra. El treball analitza aquesta tendència contemporània, enumerant, succintament, alguns dels més rellevants aspectes que cal considerar en l’eventual adopció de mesures normatives, segons l’exposat anteriorment.