Són creixents les reflexions intel·lectuals i acadèmiques, així com els informes professionals i els codis institucionals, que en els últims anys, en el marc de l’impacte que ha tingut la crisi financera sobre les administracions públiques, han abordat l’abast d’una certa crisi ètica, d’una crisi de valors, tant en l’origen com en les manifestacions socioeconòmiques i polítiques de les actuals circumstàncies de crisi polièdrica (Ramió, 2010). Així mateix, s’ha evidenciat un progressiu interès per identificar, des d’una orientació prescriptiva i normativa, l’eventual contribució i el paper dels principis i instruments d’ètica pública i de gestió de la integritat a l’hora d’adoptar, dissenyar i avaluar les polítiques públiques impulsades en l’àmbit i escala de govern local en vista dels requeriments de control del dèficit públic i ajust financer. L’objectiu del present treball, mitjançant una aproximació qualitativa, consisteix en la identificació de la dimensió ètica que es deriva de la present situació de crisi socioeconòmica tant en les seues causes, com en les seues conseqüències. Des d’una perspectiva institucional i normativa (Marsh i Stoker, 1997), el text realitza un repàs de totes aquelles dimensions a partir de les quals, en el marc de les entitats locals (d’ara en avant, EL), resulte possible i requerisca l’impuls de polítiques públiques i marcs institucionals que, contemplant estàndards d’ètica pública, permeten l’enfortiment democràtic deliberatiu i la cohesió social.