OBJECTIVES: This doctoral thesis has the following general objectives: (1) to study the musical influence of the Jesuits in Tortosa, as the seat of the diocese of Tortosa, which incorporates the town of Alcanar, from the end of the 19th century to the first half of the 20th century; (2) recover the production of José Antonio Valls Subirats (1958-1983), a native of Alcanar; and (3) determine the language and «poiesis» of this composer. As specific objectives, there will be performed the following tasks: within the general objective no. 2, an overview of the life and work of José Antonio Valls Subirats will be made; and within the general objective no. 3, (a) a stylistic analysis of all his production will be performed; and (b) his compositions will be contextualized according to his time and to the present. METHODOLOGY: To achieve these objectives, a bibliographic review and interviews have been carried out from the family environment, from private individuals and from numerous institutions in Barcelona, Castellón, Madrid, Salamanca, Tarragona and Valencia. Also, a stylistic analysis of the entire production of José Antonio Valls Subirats has been carried out. To facilitate understanding of this task and given the fact that all the scores are handwritten by the composer himself, the musical examples have been transcribed for comment using the «Flat» online music notation software. In addition, a formal scheme is proposed in which the general structure of the works appears, together with the internal phraseological structure of each of the sections, the situation of the structural cadences, the types of cadences used, etc. Likewise, mention to the characteristics and conclusions of the analyzed works has been made in a concise manner. Consequently, the conclusions drawn from all the aspects discussed in the study can be consulted. Chord names used for the analyzes carried out correspond to the «functional chord names», since most of Valls Subirats’s works were conceived within tonal contexts. RESULTS-CONCLUSIONS: There are no previous works that analyze the entire compositional corpus of José Antonio Valls Subirats. He was born in 1958 in Alcanar and studied Music in the specialties of Clarinet, Piano, Organ, Composition, Choirs Direction and Orchestra Direction at the Superior Conservatories of Music of Valencia and Madrid (in the latter city, in the specialties of Clarinet and Organ). He reached the position of interim Professor of Chamber Music at the Superior Conservatory of Music of Valencia in the 1982-1883 academic year. Organ studies provided him with direct contact with members of the Society of Jesus from 1976 to 1983, when a car accident caused his death. For centuries, and, in particular, from the end of the 19th century to the first half of the 20th century, the Society of Jesus had a decisive educational role in the sciences and arts. In particular, among the arts, in music, basically focused on singing, traditionally supported by keyboard instruments, used in chapels as well as in classrooms and assembly halls. Since 1864, when the official residence of the Society of Jesus was established in the old Franciscan convent of the Arrabal de Jesús in Tortosa, practically all the surrounding populations, including Alcanar, received a very direct influence from this center of higher studies. Such an influence was exerted through popular missions or catechetical classes and the organization of numerous religious activities of devotional and recreational nature for children. Jesuits such as Father Gabriel Palau, S. J. (1863-1939), among others, or Cardinal Victoriano Guisasola (1852-1920), Bishop of Oriola (1882-1886), also exerted an influence and left a good testimony of religious and sacred music in Valencian, Catalan and other Spanish cities. The figure of the composer José Antonio Valls Subirats has to be framed within a National-Catholic Spain, one of the signs of ideological identity of the Franco regime. Education was in the hands of the Catholic Church, among others, and the role that the Society of Jesus had in this regard, like other religious orders, was important. Regarding Valls Subirats, his contact with the Jesuits was direct and occurred through his Organ teacher at the Superior Conservatory of Music in Valencia, Vicent Ros. Thanks to the delivery of material and information of interest by the composer’s family, some private individuals and public entities, it has been possible to recover the musical production of José Antonio Valls Subirats, compiled in this work. Through an analytical approach to his entire production, it has been possible to observe how the language of the composer has evolved, a highly talented complete musician with outstanding ease and skill for composition. Despite the scarcity of works (some of them constitute a single example of «lieder», works for solo piano, «pasodobles» or concertos for soloist and orchestra; and others reveal the cultivation of a specific isolated compositional technique), an aesthetic change is evident that encompasses from the influence of Franz Schubert (1797-1828), represented by his «lied» «Ave Maria», for tenor and piano, to working on jazz music (first and third movements of the «Concierto para piano y orquesta», and the second and third «preludios de Broodway», for piano). In this context, romanticism is perhaps the most present period in his music: from some of the characteristics of Schubert’s lieder («Ave Maria») to the «Concerto for piano and orchestra», «Op.» 16, by Edvard Grieg (1943-1907) (first movement of the «Concierto para piano y orquesta»), including the «romantic» moments shown in his string quartet. It is, therefore, an eminently melodic music, with fairly close affinities between the chosen keys, using a general harmonic relationship of thirds and fifths intervals. Thus, with the exception of the first «preludio de Broodway» –influenced by the romantic treatment of the twelve-tone series by Arnold Schönberg (1874-1951) or Alban Berg (1885-1935), among others–, an isolated piece, we can affirm that, generally, Valls Subirats was a tonal composer and we deduce that it was difficult for him to enter more modern paths. However, the use of an «extended tonality», in which harmony is enhanced by seconds, by fourths, added tone chords, etc., is also manifested through the second and third «preludios de Broodway», and his «Quinteto de metal “Fantasía”». On the other hand, his only foray into modal music is represented in his «Fantasía para clarinete y órgano», in which we see an almost continuous presence of fourth chords, a characteristic that can also be extrapolated to his other compositions. In this regard, he did not use his own modal scale, but modes that, on numerous occasions, are defective and that do not always establish a clear modal tonic, which suggests the existence of several ambiguous modal scales that are not confirmed, thus facilitating the modal modulation. The jazzy musical influence is observed in the insertion of the drums in the third movement of his «Concierto para piano y orquesta», and in harmonic or phrasing aspects also present in the second and third «preludios de Broodway». In this way, it follows that he was the epigone of George Gershwin (1898-1937). Likewise, in most of them, we can perceive the composer's predilection towards contrapuntal writing, although, with some frequency, the accompanied melody texture also appears. Proof of this is his string quartet, among others, written from his most genuine inspiration. In the field of rhythm, Valls Subirats started from a fairly recurring rhythm to generate his «Fantasía para clarinete y órgano», or the third movement of his «Concierto para piano y orquesta», or jazz to suggest a specific articulation through the indication of «swing» (third movement of his «Concierto para piano y orquesta») or «con swing» (second «preludio de Broodway»). Finally, the musical genera that he used correspond to chamber music («Ave Maria», «Quinteto de metal “Fantasía”», «Fantasía para clarinete y órgano», «Tres preludios de Broodway» and his string quartet) and wind orchestral («Falles de Benicarló») and symphonic opuses («Concierto para piano y orquesta»). This choice is due to the knowledge of his environment as a consequence of his condition as clarinetist, pianist and organist, as well as the fact of having been in contact with chamber and band groups from a very young age. However, the only work that was conceived for personal emotional issues corresponds to his «Ave Maria». It is true that the world of Valencian music bands goes beyond the autonomous borders, crossing the Cenia River. However, although he lived the musical band phenomenon from very close, he was not a musician limited to composition for band, but, if in his work there is any kind of geographical or cultural determinism or, expressed in other terms, if there is a late nationalist trace in his work, this is Valencian. Despite being Catalan by birth, by training and interests, he fully ascribes to Valencian music, and he is considered a Valencian composer. Within his contextualization according to the present time, it must be said that his musical pedagogy has crossed generations of Benicarlandian musicians. For example, he transformed the band of the «Asociación Musical “Ciudad de Benicarló”» from top to bottom by incorporating new repertoires, thus producing a renewal of it. In addition, the creation, in the 1997-1998 academic year, of the «Mestre Feliu» Professional Music Conservatory in Benicarló was the result of the influence of Valls Subirats and his updating measures for the teaching of music. Somehow, his youth and his activity revitalized, definitively, the musicality of the municipality of Benicarló. Thus, his contribution, in addition to his production, was to explode a love for music that still lasts, constituting the starting point of a new musical era. On the other hand, we believe that the use of the term «language», when referring to the music of Valls Subirats, is not adequate, since it used a traditional language (extended, more or less, tonality, influences of jazz and modalism) that did not contributed nothing new. It is not a mature, own, personal and unique language and it could not be because it was still in the formative period. However, he did use a compositional language rooted in tonal tradition. In short, he was a composer with a great talent to develop. We think that his importance in Valencian and Spanish music, however, was scarce, since his early death prevented him from developing his facet as a composer. His relevance, beyond the Valencian sphere, was no further than that of any outstanding composer who was expected to have a great future. However, the music of José Antonio Valls Subirats reveals his idiosyncrasy as composer, since it gives off vitality and energy, and is framed by the influence of the historical-social situation of the time in which he lived. Finally, there is a wide documentary contribution (manuscripts of complete scores or other documents from the composer's personal archive, etc.) to complement the analytical-musical deepening of the compositional legacy of Valls Subirats, his stylistic influences and cultural environment in which he grew up and developed as a composer, as well as a bibliography directly related to the object of the research work. Thus, the historical-musical dimension is essential in this research, without prejudice to the analytical role.OBJECTIUS: Aquesta tesi doctoral té els següents objectius generals: (1) estudiar la influència musical dels jesuïtes a Tortosa, com a seu del bisbat de Tortosa, que incorpora el poble d’Alcanar, des de la fi del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX; (2) recuperar la producció de José Antonio Valls Subirats (1958-1983), natural d’Alcanar; i (3) determinar el llenguatge i la «poesi» d’aquest compositor. Com a objectius específics, es realitzaran les tasques següents: dintre de l’objectiu general núm. 2, es farà una panoràmica de la vida i l’obra de José Antonio Valls Subirats; i dintre de l’objectiu general núm. 3, (a) es realitzarà una anàlisi estilística de tota la seva producció; i (b) es contextualitzaran les seves composicions d’acord al seu temps i el present. METODOLOGIA: Per aconseguir aquests objectius, s’ha realitzat una revisió bibliogràfica i entrevistes procedents de l’àmbit familiar, de persones particulars i de nombroses institucions de Barcelona, Castelló, Madrid, Salamanca, Tarragona i València. També, s’ha realitzat una anàlisi estilística de tota la producció de José Antonio Valls Subirats. Per facilitar la comprensió d’aquesta tasca i davant el fet que totes les partitures es troben manuscrites pel propi compositor, s’han transcrit els exemples musicals a comentar mitjançant el programari de notació musical «online» «Flat». A més, es planteja un esquema formal en el qual apareix l’estructura general de les obres, juntament amb l’estructura interna fraseològica de cadascuna de les seccions, la situació de les cadències estructurals, els tipus de cadències utilitzades, etc. Igualment, es fa esment a les característiques i conclusions de les obres analitzades perquè, de manera concisa, es puguin consultar les conclusions extretes a partir de l’estudi realitzat en tots els aspectes comentats. El xifrat musical emprat per les anàlisis realitzades correspon al «xifrat funcional», ja que la majoria de les obres de Valls Subirats van ésser concebudes dintre de contextos tonals. RESULTATS-CONCLUSIONS: No hi ha treballs previs que contemplin l’estudi de la totalitat del corpus compositiu de José Antonio Valls Subirats. Va néixer el 1958 a Alcanar i va cursar estudis de Música en les especialitats de Clarinet, Piano, Orgue, Composició, Direcció de Cors i Direcció d’Orquestra als Conservatoris Superiors de Música de València i Madrid (en aquesta última ciutat, en les especialitats de Clarinet i Orgue). Va aconseguir la posició de catedràtic interí de Música de Cambra al Conservatori Superior de Música de València al curs acadèmic 1982-1883. Els estudis d’orgue li van proporcionar un contacte directe amb membres de la Companyia de Jesús des de 1976 a 1983, quan un accident de cotxe li va causar la mort. Durant segles, i, en particular, des de la fi del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX, la Companyia de Jesús va tenir un paper educatiu decisiu en les ciències i les arts. En particular, d’entre les arts, la música, bàsicament, centrada en el cant, tradicionalment, recolzat per instruments de teclat, utilitzats a les capelles com a les aules i salons d’actes. Des de 1864, quan la residència oficial de la Companyia de Jesús es va establir a l’antic convent franciscà de l’Arrabal de Jesús de Tortosa, la pràctica totalitat de les poblacions de l’entorn, inclòs Alcanar, van rebre una influència molt directa d’aquest centre d’estudis superiors. Tal influència es va exercir a través de les missions populars o de les classes de catequesi i de l’organització de nombroses activitats religioses de caràcter devocional i lúdic per als més menuts. Jesuïtes com el P. Gabriel Palau, S. J. (1863-1939), entre d’altres, o el cardenal Victoriano Guisasola (1852-1920), Bisbe d’Oriola (1882-1886), també, hi van exercir una influència i hi van deixar un bon testimoni de música religiosa i sacra per terres valencianes, catalanes i d’altres ciutats espanyoles. La figura del compositor José Antonio Valls Subirats s’ha d’enquadrar dintre d’una Espanya nacionalcatòlica, una de les senyes d’identitat ideològica del franquisme. L’educació estava en mans de l’Església catòlica, entre d’altres, i el paper que va tenir la Companyia de Jesús al respecte, a l’igual que altres ordes religiosos, va ésser important. Pel que fa a Valls Subirats, el seu contacte amb els jesuïtes va ésser directe i es va produir a través del seu professor d’Orgue al Conservatori Superior de Música de València, Vicent Ros. Gràcies al lliurament de material d’interès per part de la família del compositor, d’algunes persones particulars i d’entitats públiques, s’ha pogut recuperar la producció musical de José Antonio Valls Subirats, recopilada en aquest treball. Mitjançant una aproximació analítica a tota la seva producció, s’ha pogut observar com ha evolucionat el llenguatge del compositor, músic complet de gran talent amb una destacada facilitat i destresa per la composició. Malgrat l’escassetat d’obres (algunes d’elles constitueixen un únic exemple de «lieder», obres per a piano sol, pasdobles o concerts per a solista i orquestra; i altres revelen el cultiu d’una tècnica compositiva concreta aïllada), es fa palès un canvi estètic que abasta des de la influència de Franz Schubert (1797-1828), representada pel seu «lied» «Ave Maria», per a tenor i piano, fins a treballar la música jazzística (primer i tercer moviments del «Concierto para piano y orquesta», i el segon i tercer «preludios de Broodway», per a piano). En aquest context, el romanticisme és, potser, el període més present en la seva música: des d’algunes de les característiques dels «lieder» de Schubert («Ave Maria») fins al «Concert per a piano i orquestra», «Op.» 16, d’Edvard Grieg (1843-1907) (primer moviment del «Concierto para piano y orquesta»), incloent-hi els moments «romàntics» que es mostren al seu quartet de corda. És, per tant, una música eminentment melòdica, amb afinitats prou properes entre les tonalitats escollides, emprant una relació harmònica general d’intervals de tercera i quinta. Així, a excepció del primer «preludio de Broodway» –influït pel tractament romàntic que de la sèrie dodecafònica van realitzar Arnold Schönberg (1874-1951) o Alban Berg (1885-1935), entre d’altres–, una peça aïllada, podem afirmar que, generalment, Valls Subirats va ésser un compositor tonal i deduïm que li costava endinsar-se per camins més moderns. No obstant això, la utilització d’una «tonalitat ampliada», en la qual es potencia l’harmonia per segones, per quartes, acords amb notes afegides, etc., es manifesta, també, a través del segon i tercer «preludios de Broodway», i del seu «Quinteto de metal “Fantasía”». D’altra banda, la seva única incursió en la música modal està representada en la seva «Fantasía para clarinete y órgano», en la qual veiem una presència gairebé contínua d’acords per quartes, característica que és, també, extrapolable a altres composicions seves. En aquest aspecte, no va utilitzar cap escala modal pròpia, sinó modes que, en nombroses ocasions, són defectius i que no sempre estableixen una tònica modal clara, la qual cosa suggereix l’existència de diverses escales modals ambigües que no arriben a confirmar-se, facilitant, per tant, la modulació modal. La influència musical jazzística s’observa en la inserció de la bateria al tercer moviment del seu «Concierto para piano y orquesta», i en aspectes harmònics o de fraseig presents, també, al segon i tercer «preludios de Broodway». D’aquesta manera, es dedueix que va ésser epígon de George Gershwin (1898-1937). Així mateix, en la majoria de les seves composicions, podem percebre la predilecció del compositor cap a l’escriptura contrapuntística, encara que, també, hi apareix, amb certa freqüència, la textura de melodia acompanyada. Prova d’aquest fet és el seu quartet de corda, entre d’altres obres, escrit des de la més genuïna inspiració. En el camp del ritme, Valls Subirats va partir d’una rítmica prou recurrent per generar la seva «Fantasía para clarinete y órgano», o el tercer moviment del seu «Concierto para piano y orquesta», o del jazz per suggerir una articulació concreta a través de la indicació de «swing» (tercer moviment del seu «Concierto para piano y orquesta») o «con swing» (segon «preludio de Broodway»). Finalment, els gèneres musicals que va utilitzar corresponen al cambrístic («Ave Maria», «Quinteto de metal “Fantasía”», «Fantasía para clarinete y órgano», «Tres preludios de Broodway» i el seu quartet de corda), al bandístic («Falles de Benicarló») i al simfònic («Concierto para piano y orquesta»). Aquesta elecció obeeix al seu coneixement del medi com a conseqüència de la seva condició de clarinetista, pianista i organista, així com pel fet d’haver estat en contacte amb agrupacions cambrístiques i bandístiques des de molt jove. Tanmateix, l’única obra que va ésser concebuda per qüestions emotives personals correspon al seu «Ave Maria». És cert que el món de les bandes de música valencianes ultrapassa les fronteres autonòmiques, travessant el riu de la Sènia. No obstant això, encara que va viure el fenomen musical bandístic des de ben a prop, no va ésser un músic cenyit a la composició per a banda, però si a la seva obra existeix qualsevol tarannà de determinisme geogràfic o cultural, o, expressat en altres termes, si hi ha una petjada nacionalista tardana en la seva obra, aquesta és valenciana. Tot i ésser català de naixement, per formació i interessos, s’adscriu totalment a la música valenciana, i és considerat un compositor valencià. Dintre de la seva contextualització d’acord al temps present, cal dir que la seva pedagogia musical ha traspassat generacions de músics benicarlandos. Per exemple, va transformar la banda de l’«Asociación Musical “Ciudad de Benicarló”» de dalt a baix mitjançant la incorporació de nous repertoris, produint-se així una renovació del mateix. A més, la creació, al curs acadèmic 1997-1998, del Conservatori Professional de Música «Mestre Feliu» de Benicarló va ésser resultat de la influència de Valls Subirats i de les seves mesures d’actualització de l’ensenyament musical. D’alguna manera, la seva joventut i la seva activitat van revifar, de manera definitiva, l’efervescència musical del municipi de Benicarló. Així, la seva contribució, a més de la seva producció, va ésser la d’esclatar una afició a la música que encara perdura, constituint el punt de partida d’una nova era musical. D’altra banda, creiem que la utilització del terme «llenguatge», quan es fa referència a la música de Valls Subirats, no és adequada, ja que va utilitzar un llenguatge tradicional (tonalitat, més o menys, ampliada, influències del jazz i modalisme) que no va aportar res nou. No és un llenguatge madur, propi, personal i únic, i no podia ésser-ho perquè encara estava en període de formació. Tanmateix, va utilitzar un llenguatge compositiu arrelat a la tradició tonal. En definitiva, va ésser un compositor amb un gran talent per desenvolupar. Pensem que la seva transcendència a la música valenciana i espanyola, però, va ésser escassa, ja que la seva primerenca mort li va impedir desenvolupar la seva faceta com a compositor. La seva rellevància, més enllà de l’àmbit valencià, no va anar més lluny que la de qualsevol destacat compositor al qual se li preveia un gran futur. No obstant això, la música de José Antonio Valls Subirats revela la seva idiosincràsia com a compositor, ja que desprèn vitalitat i energia, i està emmarcada i influïda per la situació historicosocial de l’època que li va tocar viure. Finalment, hi ha una aportació documental àmplia (manuscrits de partitures completes o altres documents de l’arxiu personal del compositor, etc.) per complementar l’aprofundiment analiticomusical del llegat compositiu de Valls Subirats, les seves influències estilístiques i l’entorn cultural en el qual va créixer i es va desenvolupar com a compositor, i una bibliografia relacionada directament amb l’objecte del treball d’investigació. Així, la dimensió historicomusical és primordial en aquesta investigació, sense perjudici de la comesa analítica.