Youth (between 18 and 30 years of age) is considered a period of vulnerability, in which eating disorders, drug use and a greater tendency to seek new sensations and risky behaviors, among many other behaviors, are frequently observed. In particular, there are two behaviors that are very prevalent in young people and are associated with very negative health consequences: the consumption of ultra-processed food and alcohol consumption. However, the problem lies not only in the type of consumption (i.e., drinking alcohol or eating fast food), but also in how the alcohol or food is consumed. Binge eating is characterized by the ingestion of large amounts of food (binge eating) or alcohol (binge drinking) in an uncontrolled manner and in a short period of time. Both problems often occur comorbidly and are associated with very serious health consequences in young people. Food addiction, understood as the excessive and deregulated intake of foods high in fat and/or sugars, is also very prevalent in young people and also has a very negative impact on their health and well-being. Given the high prevalence of these behaviors in young people and the associated consequences, as well as their high reported comorbidity, studies are needed to analyze the relationship between these behaviors and the risk factors that may be associated with them, in order to design appropriate prevention and treatment programs. Therefore, the main objective of this Doctoral Thesis is to study the relationship between dysfunctional eating patterns (fat intake, binge eating, eating styles and food addiction) and binge drinking in young people, and to examine the risk factors associated with these behaviors. The specific objectives are: 1) To review the literature to identify commonalities between binge eating and binge drinking, differences, and the influence exerted by one on the other and vice versa. 2) To validate the Binge Eating Scale to measure binge eating in a young Spanish population. 3) To analyze the predictive role of dysfunctional eating patterns on binge drinking in young people. 4) To analyze whether dysfunctional eating patterns (specifically binge eating and fat intake) mediate the relationship between various individual factors (gender; body mass index; drive for thinness; body dissatisfaction; emotional, external and restrictive eating styles; impulsivity and food addiction) and binge drinking in young people. 5) To validate the modified Yale Food Addiction Scale 2.0 to measure food addiction in Spanish population. 6) To analyze the predictive power of body mass index, eating styles (emotional, external and restrictive eating), binge eating and bulimia on food addiction in young people. 7) To analyze differences in eating styles (emotional, external and restrictive eating), dysfunctional eating patterns (binge eating and fat intake) and body mass index before and during COVID-19 confinement in youth. 8) To analyze the predictive power of eating styles (emotional, external and restrictive eating) on dysfunctional eating patterns (binge eating and fat intake) and body mass index during COVID-19 confinement in youth. 9) To assess whether eating styles (emotional, external, and restrictive eating) moderate the relationship between perceived stress and binge eating during COVID-19 confinement in youth. The main findings of the studies demonstrate that dysfunctional eating behaviors (such as binge eating, fat intake, eating styles, and food addiction) may act as risk factors for binge drinking. For their part, body mass index, eating styles, binge eating and bulimia may act as risk factors for food addiction. Finally, eating styles play an important predictive role in binge eating, fat intake and body mass index during COVID-19 confinement. Therefore, considering these results we can point out that the detection of vulnerability profiles can help us to prevent and treat these behaviors in young people and avoid their associated consequences.La joventut (compresa entre els 18 i 30 anys) es considera un període de vulnerabilitat, en què és freqüent observar trastorns alimentaris, consum de drogues i una major tendència a buscar noves sensacions i comportaments de risc, entre moltes altres conductes. En concret, hi ha dos comportaments molt prevalents en els joves i s'associen amb conseqüències de salut molt negatives: el consum de menjar ultraprocessat i el consum d'alcohol. Tot i això, el problema no rau només en el tipus de consum (és a dir, beure alcohol o menjar menjar ràpid), sinó també en com es consumeix l'alcohol o el menjar. L'afartament es caracteritza per la ingesta de grans quantitats de menjar (afartament de menjar) o d'alcohol (afartament d'alcohol) de forma incontrolada i en un curt període de temps. Tots dos problemes solen presentar-se de forma comòrbida i s'associen amb conseqüències de salut molt greus als joves. L'addicció al menjar, entesa com la ingesta excessiva i desregulada d'aliments amb alt contingut en greixos i/o sucres, és també molt prevalent en els joves i també té un impacte molt negatiu en la salut i el benestar. Donada l'elevada prevalença d'aquestes conductes en els joves i les conseqüències associades, així com la seua elevada comorbilitat reportada, calen estudis que analitzen la relació entre aquestes conductes i els factors de risc que hi poden estar associats, per tal de dissenyar programes de prevenció i tractament adequats. Per això, l'objectiu principal d'aquesta Tesi Doctoral és estudiar la relació entre els patrons alimentaris disfuncionals (ingesta de greix, afartament de menjar, estils d'ingesta i addicció al menjar) i els afartaments d'alcohol en joves, i examinar els factors de risc associats a aquestes conductes. Els objectius específics són: 1) Revisar la literatura per identificar els punts en comú entre els afartaments de menjar i els afartaments d'alcohol, les diferències i la influència que exerceix un sobre un altre i viceversa. 2) Validar la Binge Eating Scale per mesurar els afartaments de menjar en població jove espanyola. 3) Analitzar el paper predictiu dels patrons alimentaris disfuncionals en els afartaments d'alcohol en joves. 4) Analitzar si els patrons alimentaris disfuncionals (concretament afartaments de menjar i ingesta de greixos) medien la relació entre diversos factors individuals (gènere; índex de massa corporal; impuls de primesa; insatisfacció corporal; estils d'ingesta: emocional, extern i restrictiu; impulsivitat i addicció al menjar) i els afartaments d’alcohol en joves. 5) Validar la modified Yale Food Addiction Scale 2.0 per mesurar l'addicció al menjar en població espanyola. 6) Analitzar el poder predictiu de l'índex de massa corporal, els estils d'ingesta (menjar emocional, extern i restrictiu), els afartaments de menjar i la bulímia sobre l'addicció al menjar en joves. 7) Analitzar les diferències en els estils d'ingesta (menjar emocional, extern i restrictiu), els patrons alimentaris disfuncionals (afartaments de menjar i ingesta de greixos) i l'índex de massa corporal abans i durant el confinament per COVID-19 en joves. 8) Analitzar el poder predictiu dels estils d'ingesta (menjar emocional, extern i restrictiu) sobre els patrons alimentaris disfuncionals (afartaments de menjar i ingesta de greixos) i l'índex de massa corporal durant el confinament per COVID-19 a joves. 9) Avaluar si els estils d'ingesta (menjar emocional, extern i restrictiu) moderen la relació entre l'estrès percebut i els afartaments de menjar durant el confinament per COVID-19 en joves. Les principals troballes dels estudis demostren que les conductes alimentàries disfuncionals (com els afartaments de menjar, la ingesta de greixos, els estils d'ingesta i l'addicció al menjar) poden actuar com a factors de risc dels afartaments de beguda. Per la seua banda, l'índex de massa corporal, els estils d'ingesta, els afartaments de menjar i la bulímia poden actuar com a factors de risc de l'addicció al menjar. Finalment, els estils d'ingesta juguen un paper predictiu important en els afartaments de menjar, la ingesta de greixos i l'índex de massa corporal durant el confinament per COVID-19. Per tant, considerant aquests resultats podem assenyalar que la detecció de perfils de vulnerabilitat ens pot ajudar a prevenir i tractar aquestes conductes en els joves i evitar-ne les conseqüències associades.