La diferència bàsica entre els sistemes vocàlics del català i del castellà és el nombre major d’unitats en l’inventari del català en posició tònica, que inclou, a més de les vocals /i, e, a, o, u/ del castellà, les dues vocals mitjanes obertes /ɛ/ i /ɔ/. A banda d’un nombre major d’unitats en la posició tònica, les varietats del català presenten altres peculiaritats que apunten a una mateixa configuració global dels sistemes. Centrant-nos en les dades del valencià, mostrem que, en la posició àtona, aquesta varietat tracta el conjunt de vocals obertes com una sola classe i tanca també la vocal /a/, de manera semblant al que ocorre en els dialectes orientals. En la posició tònica, d’altra banda, detectem una tendència a utilitzar en totes les varietats el segon grau d’obertura de les vocals mitjanes per a emfatitzar amb un tret prominent –l’obertura– allò que és ja per naturalesa prominent –la posició accentuada.The most striking difference between the Catalan and the Spanish vowel systems is the fact that Catalan distinguishes two more vowels in stressed position, including, in addition to the Spanish vowels /i, e, a, o, u/, the two mid-open vowels /ɛ/ and /ɔ/. Besides having a larger set of segments in stressed syllables, Catalan varieties display other features that suggest the same global configuration of the system. Focusing on Valencian data, we show that, in unstressed position, this variety regards all the open vowels as a class, so that the low vowel /a/ is realized as a closer vowel as well, similarly to what happens in Eastern Catalan. In stressed position, on the other hand, we detect a tendency to prefer mid-open vowels to mid-close vowels, emphasizing thus the stressed syllables, already prominent by definition, with a prominent feature - the openness of the vowel.