NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

Hòmens, homes i conflictes de naturalitat

Repositori DSpace/Manakin

Visualització (215.9Kb)


	Jiménez, Jesús; Lloret, Maria-Rosa
	Aquest document és un/a capítol, creat/da en: 2011
	L’objectiu d’aquest article és analitzar un exemple en què la morfologia interactua amb un component distint, la fonologia, a l’hora de seleccionar els resultats finals. L’anàlisi se centrarà en formes que presenten alternances en valencià i, en general, en català. En concret, estudiarem la forma per al plural de les arrels acabades en -n amb la intenció de mostrar que les relacions morfològiques influeixen en la forma fonològica dels mots i que, al seu torn, el marcatge fonològic influeix també decisivament en l’evolució de les estructures morfològiques. Al mateix temps, volem reforçar la idea que no hi ha solucions dialectals —o lingüístiques— millors ni pitjors, sinó que les dissemblances responen a equilibris diferents aconseguits entre els components gramaticals i els fenòmens que hi actuen.
	Veure al catàleg Trobes