En els darrers anys els models fonològics basats en regles han estat substituïts per sistemes basats en principis i restriccions, com la teoria de l'optimitat. La novetat fonamental de la teoria de l'optimitat respecte dels models anteriors ha estat l'eliminació de les derivacions fonològiques, que creaven formes intermèdies abstractes i, sovint, inexplicables. El paper jugat per les regles en l'elaboració dels resultats ha estat reemplaçat per una funció que genera un llistat de formes superficials potencials a partir del qual se selecciona la forma òptima, o més harmònica. La selecció es realitza mitjançant l'avaluació global i paral·lela de tots els candidats potencials segons una sèrie de restriccions de bona formació generals, que la gramàtica de cada llengua presenta en forma ordenada distinta. Totes les restriccions són universals i contenen informació sobre condicions de marcatge i sobre principis que afavoreixen el manteniment dels contrastos. During the last years the phonological models based on rules have been substituted by models based on principles and constraints, like Optimality Theory. The main novelty of Optimality Theory with respect to previous approaches is the abolition of phonological derivations, which created intermediate abstract forms that were often unmotivated. The role played by the rules in the generation of the results has been replaced by a function that generates a list of potential surface forms from which the optimal, or more harmonic, form is selected. The selection is done by means of a global and parallel evaluation of all the potential output candidates according to a set of general well-formedness constraints that the grammar of each language presents in a different ranking. All constraints are universal and contain information on markedness conditions and on principles enforcing the preservation of contrasts.