L’objectiu d’aquesta presentació és mostrar que diversos aspectes de la mètrica com el recompte sil·làbic, la rima i els patrons rítmics, ens poden ajudar a extraure informació sobre la variació lingüística d’altres èpoques. El treball analitza algunes variants formals presents en els poemes d’Ausiàs March (1397–1459) que serveixen per a satisfer els requeriments mètrics del vers. Pel que fa al recompte de síl·labes, ens centrarem en el tractament doble, com a hiats o com a diftongs, de les seqüències vocàliques decreixents: tot i l’aclaparadora majoria de formes amb hiat, les dades deixen entreveure que en aquell temps ja actuaven algunes de les restriccions vigents en l’actualitat, com la tendència a inhibir la formació de diftongs en seqüencies de vocals pròximes a l’accent principal. D’altra banda, mostrarem com sovint la rima i el ritme ens poden orientar sobre la pronúncia i la grafia escaient per a mots dubtosos, com en la selecció del timbre de les vocals mitjanes de mots com conèixer a partir de la rima o en la ubicació de l’accent en doblets com ésser/esser a partir de les preferències rítmiques de March (Jiménez, en premsa) Finalment, veurem que l’anàlisi del ritme aconsella presumir una certa fluïdesa en el concepte de tonicitat, a partir del comportament d’elements rítmicament ambigus com el relatiu què. Normalment, extraiem informació lingüística a partir de les estructures mètriques, però, en aquest cas, la informació també flueix en l’altra direcció, des de la llengua fins a la mètrica, ja que la distribució dels elements ambigus, amb una tendència clara a gravitar cap a posicions poc prominents (Jakobson 1973), ens ajuda a copsar les relacions de prominència que s’estableixen entre les diferents parts del vers.