Encara que N. Fages havia publicat sos aforismes rurals en català (Cartilla rural, 1849), uns poquets anys més tart R. Brusola sentí la necessitat de traduir dita obra al valencià (El amic dels Llauradors, 1853). A pesar de l'evident afinitat de les dos llengües, la comparació entre abdós texts evidencia la falàcia de la tan a sovint cacarejada ―unitat de la llengua‖, tal com demostra la coherent falta d'equivalències llingüístiques i que resulta fàcilment detectable, en primera instància, en numerosos llocs paralels. Although N. Fages had published some rural aphorisms in Catalan (Cartilla rural, 1849), shortly afterwards R. Brusola felt the need to translate this work into Valencian (El amic dels Llauradors, 1853). Despite the evident affinity of both languages, the comparison between one text and the other shows immediately the fallacy of the very often proclaimed ―unity of the language‖, as is demonstrated by the consistent lack of linguistic equivalence that one can easily and at first sight find in many parallel places.