This thesis is based on three research questions: do virtual communities of agoraphobic people work as GAM's (mutual aid groups), spaces in which users attend, manage and signify their agoraphobia ?; how is the diagnosis of agoraphobia for people identified as women within these spaces meant and constructed socially, and what are the implications? What creative resistance strategies do subjects diagnosed as women and agoraphobic develop? To answer these questions, we rely on a theoretical framework focused on biomedicine as the science responsible for the management and description of bodies, on the understanding of diagnosis as a medical category with social and cultural content, and on the vision of gender as a structure of relationships and as a performative act. From here, we approach the reality we want to know from the epistemological position of the located knowledge, and through a hybrid methodology built from in-depth interviews and virtual ethnography we answer these three questions in the following way. 1. First, virtual care communities created and used by agoraphobic people on the social network Facebook function as mutual aid groups insofar as they become virtual spaces for mutual help and support, channels of information transmission and spaces for redefining identity and resignifying the shared problem. In these groups, moreover and above all, agoraphobic diagnosis is constructed and means not only as a medical diagnosis but also as a generic one. 2. Second, the construction of agoraphobic diagnosis that produces and reproduces unequal and androcentric gender relations in these groups from the levels of production and consumption and Cathexis, a construction that reaffirms this diagnosis, as we have called it in this work, as an “agora-woman” diagnosis taking into account the importance of this gender dimension. Thus, this diagnosis, as it is constructed in groups, is in favor of the current normative femininity, a dual femininity with a liberated aspect in which it is essential to work, buy for oneself, go out, meet people and fall in love and a domestic aspect based on shopping for the home and family, household chores, motherhood, and caring for daughters or sons. In a context in which agoraphobics can be a danger to the maintenance of a gender order in which the working mother, wife, spouse and caregiver is a key part, as well as a danger to the capitalist benefits that the liberated woman represents, the diagnosis "agora-woman" advocates, articulating medicine and gender, for the reaffirmation of a femininity that maintains, produces and reproduces unequal and androcentric gender relations. 3. Third, the users of the groups diagnosed as women and as agoraphobic develop creative strategies of agency and resistance to this double diagnosis, resistance strategies that conceptualized from their power of transformation and change of the order of gender are, especially feminists. Thus, although these groups, embedded in the biomedical narrative, model certain agoraphobic femininities articulating medicine and gender, these same groups, being the structure that marks the margins of action, give space and occasion to the possibilities of resistance, because it is precisely in the margins of action where our possibilities for action lie.Aquesta tesi parteix de tres preguntes d'investigació: funcionen les comunitats virtuals de persones agorafòbiques com a GAM's (grups d'ajuda mútua), és a dir, espais en els quals les persones usuàries atenen, gestionen i signifiquen la seua agorafòbia?; com se significa i construeix socialment, i quines implicacions té, el diagnòstic d'agorafòbia per a les persones identificades com a dones dins d'aquests espais?, i; quines estratègies creatives de resistència desenvolupen els subjectes diagnosticats com a dones i com a agorafòbiques? A partir d'ací, ens aproximem a la realitat que volem conéixer a partir de la postura epistemològica dels coneixements situats, i mitjançant una metodologia híbrida construïda a partir d'entrevistes en profunditat i d'etnografia virtual responem a aquestes tres preguntes de la següent manera. 1. En primer lloc, les comunitats virtuals d'atenció creades i utilitzades per persones agorafòbiques de la xarxa social Facebook funcionen com a grups d'ajuda mútua en la mesura en què esdevenen espais virtuals d'ajuda i suport mutu, canals de transmissió d'informació i espais de redefinició de la identitat i resignificació del problema compartit. En aquests grups, a més i sobretot, es construeix i significa el diagnòstic agorafòbic no sols com a diagnòstic mèdic sinó també genèric. 2. En segon lloc, la construcció del diagnòstic agorafòbic que a aquests grups produeix i reprodueix unes relacions de gènere desiguals i androcèntriques a partir dels nivells de la producció i del consum i de la Cathexis, una construcció que reafirma aquest diagnòstic, tal com ho hem anomenat en aquest treball, com a diagnòstic "agora-dona" fent compte de la importància d'aquesta dimensió de gènere. Així, aquest diagnòstic, tal com està construït als grups, rema a favor de la feminitat normativa actual, una feminitat dual amb un vessant alliberat en el qual resulta imprescindible treballar, comprar per a una mateixa, eixir, conéixer gent i enamorar-se, i un vessant domèstic fonamentat en comprar per a la casa i la família, en les tasques domèstiques, en la maternitat i en la cura de les filles o fills. En un context en què l'agorafòbica pot resultar un perill per al manteniment d'un ordre de gènere en el qual la mare/esposa treballadora, compradora i cuidadora és una peça clau, així com un perill per als beneficis capitalistes que la dona alliberada representa, el diagnòstic "agora-dona" advoca, articulant medicina i gènere, per la reafirmació d'una feminitat que manté, produeix i reprodueix unes relacions de gènere desiguals i androcèntriques, 3. En tercer lloc, les usuàries dels grups diagnosticades com a dones i com a agorafòbiques desenvolupen estratègies creatives d'agència i resistència a aquest doble diagnòstic, estratègies de resistència que conceptualitzades des del seu poder de transformació i canvi de l'ordre de gènere són, sobretot, feministes. Així, encara que aquests grups, embeguts en la narrativa biomèdica, modelen unes determinades feminitats agorafòbiques articulant medicina i gènere, aquests mateixos grups, al ser l'estructura que marca els marges d'actuació, donen espai i ocasió a les possibilitats de resistència, perquè és precisament en els marges d'actuació on radiquen les nostres possibilitats d'acció.