Els anomenats oradors menors mereixen atenció no només perquè aporten una explicació de l'evolució tant del gènere mateix de la retòrica com de la història cultural i social de Grècia; també perquè representen una creació caracteritzada per uns trets particulars, la minsa transmissió de la qual no en fa uns autors dignes d'una menor consideració que Lísias, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines. Per a aquest propòsit mirarem d'evitar les perspectives biologista, ideològica i en particular l'aticista, aquesta darrera pròpia de bona part dels crítics grecs d'època imperial. The so-called minor orators deserve attention not merely because they give an explanation to the evolution of the genre of rhetoric itself, and of the social and cultural history of Greece as well; they are also authors of a literary work characterised by its own features. In spite of the poor transmission of their discourses, these orators are of no less value than Lysias, Isocrates, Demosthenes, and Aeschines. With that purpose attention will be paid to avoid the biologist, the ideological and especially the Atticist perspectives, being the latter characteristic of many Greek scholars of the Imperial Age.