This research has focused its sights on the study of violence and social conflicts in the Ribera del Xúquer during a part of the 16th century, that is, from the repression of the Primera Germania until the last decades of the century. Aware that we could not territorially embrace the entire regional spectrum, we have focused our inquiries on three specific areas. First, we have studied the evolution and transformation of the village’s factions and Alzira's contribution between 1523 and 1585, chronological milestones that coincide with the two moments of greatest distance between the king of the Hispanic Monarchy and the village's institutions. Secondly, we have raised the conflictive relationships and pacification attempts between the Montaguts, feudal owners of l'Alcúdia and Ressalany, and the Castellví, who acquired Carlet, Benimodo and Massalet. In particular, we have delved into the failure of the family and patrimonial integration carried out by Galceran de Castellví and Àngela de Montagut, whose marriage, celebrated in 1558, did not have a good end, among other things, due to the conflictive behavior of Galceran. To this we would have to add the family and clientelist ties that existed between both lineages and the ruling elites of Alzira that headed the factions. Third, we have addressed the administration of justice in the foia and marquesat de Llombai between 1554-1570 using the dossier deposited by the public notary in the municipal archival funds of Alzira. The hiring of a notary from the Illa del Xúquer was not accidental since the ducal house of Gandía supported and assisted one of the two partialities of Alzira. Finally, it would be necessary to refer to the connections between smuggling and banditry. In other words, the involvement of the Ribera del Xúquer's oligarchies in the fraudulent extraction of silk and the introduction, often also in secret, of wheat grains. In this part of the doctoral thesis the main routes of smuggling (the vall Farta and the foia de Llombai) and the usefulness of the factions and clientelist networks are evidenced not only as a mechanism of struggle for power, as an object of solidarity or as a way of social advancement, but also as a platform for tax evasion.La present investigació ha centrat les seues mires en l’estudi de la violència i conflictivitat social a la comarca valenciana de la Ribera del Xúquer durant bona part del Cinc-cents, ço és, des de la repressió de la Primera Germania fins a les darreres dècades de la centúria. Conscients que no hi podíem abraçar territorialment tot l’espectre comarcal, hem centrat les nostres perquisicions a tres àrees concretes. En primer lloc, hem estudiat l’evolució i transformació de les faccions de la vila i contribució d’Alzira entre 1523 i 1585, fites cronològiques que coincideixen amb els dos moments de major llunyania entre el sobirà hispànic i les institucions vilatanes. En segon lloc, hem plantejat les relacions conflictives i els intents de pacificació entre els Montagut, propietaris de l’Alcúdia i el Ressalany, i els Castellví, els quals van adquirir Carlet, Benimodo i Massalet. Particularment, hem profunditzat en el fracàs de la integració familiar i patrimonial que hi van protagonitzar Galceran de Castellví i Àngela de Montagut, el matrimoni dels quals, celebrat el 1558, se n’anà en orris, entre altres coses, a causa del comportament conflictiu del noble carletí. A açò caldria addicionar els lligams familiars i clientelars que hi havia entre ambdós llinatges i les elits dirigents alzirenyes que n’encapçalaven les faccions. En tercer lloc, hem abordat l’administració de justícia a la foia i marquesat de Llombai entre 1554-1570 a partir del lligall que va depositar als fons municipals alzirenys l’escrivà contractat per don Carles de Borja. L’escolliment d’un notari de l’Illa del Xúquer no fou casual, ja que la casa ducal de Gandia donava suport i auxili a una de les dues parcialitats alzirenyes. Per acabar, caldria referir les connexions entre el contraban i el bandidatge. Dit en altres paraules, la implicació de les oligarquies riberenques en l’extracció fraudulenta de seda i la introducció, sovint també d’amagat, de forments. En aquesta part del treball s’evidencien les principals vies del contraban (la vall Farta i la foia de Llombai) i la utilitat de les faccions i les xarxes de clienteles no sols com a mecanisme de lluita pel poder, com a objecte de solidaritat o com a un mode d’ascens social, sinó també com a plataforma d’evasió fiscal.