En aquest article s'analitzen topònims de ciutats actuals (de més de 20.000 habitants) del País Valencià. Per a l'anàlisi toponímica la lingüística és ben necessària, però aquesta ha de ser complementada per l'observació dels trets del paisatge, que és crucial a l'hora de trobar o triar l'origen més plausible d'un topònim, especialment si és opac. Els topònims del passat s'interpreten en aquest article des de dues perspectives: l'observació dels trets del paisatge, d'una banda, i la filologia, de l'altra. Aquesta anàlisi multimètode proporciona resultats més fiables. Els principals resultats revelen que els noms prellatins de ciutats valencianes actuals deriven de trets naturals del paisatge, mentre que els noms llatins i posteriors es refereixen principalment a trets culturals del paisatge. Els topònims són una de les fonts més valuoses per a explicar les preocupacions de la societat del passat. This paper analyses placenames of present-day towns (bigger than 20,000 inhabitants) in the Valencian Country. In order to carry out the aforementioned toponymical analysis, the linguistic approach must necessarily be complemented by observation of landscape features, which is crucial when finding or choosing the most plausible origin of a placename, especially if it is an obscure one. Placenames from the past are here examined by using a two-fold perspective: on the one hand, observation of landscape features and, on the other, close attention to the linguistic features of placenames. This multi-methodological analysis produces more reliable results: these unearth that pre-Latin names of Valencian towns derive from natural features of the landscape, whereas Latin placenames and later nomenclatures mainly refer to cultural features of the landscape, thus unveiling the extent to which placenames are to be regarded as one of the most valuable sources for explaining past social concerns.