The thesis that is developed in this work is that urban planning, and more specifically zoning, has always been used to control not only urban planning issues, but also social and economic ones, since it allows for tailored, and case by case solutions to various social and urban conflicts and because it is the key instrument available to local authorities to effectively influence issues of concern to them. For this reason, now that the renewed forces of globalisation threaten both the identity, authenticity and idiosyncrasy of cities as well as urban planning techniques more than ever through the reinforcement of economic freedoms, it is even more necessary to delve into the potential of urban planning regulations and prospects. And this is what this work does: it analyses this instrument in order to clarify its legal regime and explore the options open to the existing regulatory context. Conceived as a means to protect the legitimate interests of citizens and given the wide regulatory margin identified in this respect, zoning regulations have great potential to address the conflicts identified and to provide a local response to the prevailing liberal, segregating and environmentally irresponsible model. Regarding the specific legal conflict analysed, this work is relevant for several reasons. Firstly, because the European economic freedoms have been the gateway to urban planning under European law. Secondly, because the very concept of freedom of establishment, both in relation to the Spanish and European legal framework, is controversial and needed an individualised and detailed study that analysed together matters that had traditionally been dealt with separately. And, in short, because although there has been a succession of studies on the impact of the Services Directive on our legal system, the conflict between urban planning rules and economic freedoms has not been analysed in the depth it requires, because of the indirect and subtle way in which the changes have taken place and the traditional conception of urban planning as a limit to the right to private property, but not to freedom of enterprise. For this reason, this dissertation focuses on analysing how this conflict has originated, to clarify the current regulatory framework in the decisions in which it appears and to propose a series of criteria that can help in its resolution, based on the current regulatory framework. The debate will also serve to analyse other issues that are considered relevant. In this vein, the latent conflict within the European Union concerning the struggle between the concepts of unity and diversity in the single market will be studied. Additionally, this work analyses the displacement and decontextualisation of the so-called economic regulation of the Spanish Constitution by the European regulation on the economic freedoms of the internal market. And, finally, it delves into the use of zoning as a mechanism for controlling the establishment of economic activities in the territory and the growing importance of the city within the European and Spanish context.La tesi que es desenvolupa a aquest treball és que l’urbanisme, i més específicament la zonificació dels sòls, ha estat tradicionalment emprat per a controlar qüestions no només urbanístiques, sinó també socials i econòmiques, ja que permet solucions adaptades i cas per cas per als distints conflictes socials i urbans i perquè és l’instrument clau de què gaudixen els ens locals per a incidir de manera efectiva en les qüestions del seu interés. Per això, ara que les forces de la globalització amenacen tant la identitat, autenticitat i idiosincràsia de les ciutats com les concretes tècniques urbanístiques a través del reforçament de les llibertats econòmiques, es fa també necessari aprofundir en el potencial de les regulacions i previsions urbanístiques. I això és el que fa aquest treball: analitzar aquest instrument amb la finalitat de clarificar el seu règim legal i explorar les opcions obertes pel context normatiu existent. Concebuda així com un mitjà per protegir els interessos legítims de la ciutadania i atés l’ampli marge normatiu que al respecte s’identifica, es considera que la normativa de zonificació té molt de potencial per a adreçar els conflictes tant actuals com futurs i donar resposta des del món local al model liberal, segregador i mediambientalment poc responsable que impera. Pel que fa al concret conflicte jurídic analitzat, aquest treball és rellevant per diversos motius. En primer lloc, perquè aquestes llibertats han estat la porta d’entrada a la planificació urbanística del Dret europeu. En segon lloc, perquè el concepte mateix de llibertat d’establiment, tant en relació amb el marc jurídic espanyol com europeu, és controvertit i necessitava d’un estudi individualitzat i detallat que analitzés de manera conjunta matèries que tradicionalment havien sigut tractades separadament. I, en definitiva, perquè tot i que s’han succeït els estudis sobre l’impacte de la Directiva de serveis al nostre ordenament jurídic, el conflicte entre l’ordenament jurídic urbanístic i el relatiu a les llibertats econòmiques no havia estat analitzat en profunditat, a causa de la manera indirecta i subtil en què els canvis s’han donat i la tradicional concepció de l’urbanisme com a límit del dret a la propietat privada, però no a la llibertat d’empresa. Per això, l’interés d’aquest treball és analitzar com s’ha originat aquest conflicte, clarificar el marc normatiu actual en les decisions en què es manifesta i proposar una sèrie de criteris que poden ajudar en la seua aplicació pràctica jurídica, a partir del marc normatiu vigent. El debat que es planteja servix, alhora, per a analitzar altres qüestions que es consideren rellevants. Així, s’estudia el conflicte latent al si de la Unió Europea relatiu a la lluita entre els conceptes d’unitat i de diversitat en el mercat únic, relacionat amb el reconeixement de més competències a les Institucions europees o de més capacitat reguladora als Estats membres. Addicionalment, s’analitza el desplaçament i descontextualització de la coneguda com a regulació econòmica de la Constitució espanyola, que ha estat substituïda per la regulació europea en matèria de llibertats econòmiques del mercat interior. I, finalment, s’estudien també el tipus de control judicial desitjable de les normes que fixen els usos del sòl i la importància creixent de les ciutats en el context europeu i espanyol.