Les xarxes socials digitals han passat a ser un element central en la vida quotidiana de la nostra societat, especialment entre els joves. No són només una finestra al món, o una font infinita d’informació, sinó que s’estan convertint en un mitjà de construcció dels relats de vida, on els individus exposen una versió escollida de forma aparentment conscient de la seva personalitat, la seva estètica i les seves opinions. Tot això, a totes hores i sense els condicionants de fer-ho de forma física o presencial amb el públic a qui va dirigit. S’és protagonista d’un flux d’informació bidireccional des del “pseudònim” d’usuari i el mar de l’anonimat virtual. Aquest procés de construcció d’una identitat digital es nodreix de l’observació del comportament d’altres persones en aquest mateix mitjà, arrossegant així als individus a un món cada vegada més basat en la imatge i la deformació del temps i l’espai, on tot sembla que està a un “clik” de distància i impera la llei de la immediatesa. Utilitzar les xarxes vol dir, cada vegada més, exposar-se permanentment i consumir l’exposició d’altres persones o identitats. Aquesta exposició sense treva podria estar aguditzant la necessitat de la recerca de l’acceptació, i accelerant la deformació dels hàbits quotidians en favor d’una projecció pública que s’assembli més a la que premia el gran públic que jutja des de l’altra part de la pantalla. Lluny d’endinsar-nos al debat de si això és o no beneficiós per a la nostra societat, es tracta d’investigar com aquesta nova realitat té un impacte en el disseny del relat dels joves, com han influït aquestes noves circumstàncies en la construcció de les seves aspiracions, com neixen o moren lideratges, què entenen per èxit o fracàs i com evidencien, maquillen o amaguen les pulsions més inconscients i primàries en favor d’un súper-jo cada cop fet més a mida del mercat virtual del consum dels cossos. Diferents individus fan diferents usos de les xarxes, i, per tant, també neixen utilitats o finalitats diferents segons qui estigui al darrere del teclat. L’ample de possibilitats obri una nova finestra per a la mirada sociològica. Una persona pot emetre un ventall infinit de continguts virtuals, des d’escenes quotidianes al seu suposat estat d’ànim, o fins i tot els seus gustos culturals. Tot aquest contingut ha de provenir d’un procés que precisament sols ha donat opció a aquest únic resultat. Aleshores es dedueix queun contingut determinat ha d’estar emmarcat en un context social que el faci possible. Aquesta evidència du a pensar en la recerca de condicionants estructurals, i, per tant, de poder establir relacions entre posició del subjecte a l’estructura social i una determinada construcció del relat exposat a l’aparador cibernètic. Consegüentment, un relat donat ha de ser fill d’un capital cultural i social concrets que possibilita la seva construcció i n’exclou les altres. Hi ha, en atenció a tot això, un sentit de l’humor, de bellesa o d’èxit plasmat a les fotos i els textos que publica el jovent, i es tractaria d’esbrinar la seva relació amb la seva posició social de procedència. Són les xarxes un nou terreny de joc per a la cerca de l’acceptació i distinció? Els continguts escollits a les publicacions provenen d’una determinada relació amb el món? Veiem que els continguts poden ser repetitius i clònics, ... És un mite la llibertat i l’omnivorisme cultural que possibilitava internet?Digital social networks have become a central element in the daily life of our society, especially among young people. They are not just a window into the world, or an infinite source of information, but are becoming a tool for constructing life stories, where individuals expose a seemingly consciously chosen version of their personality, their aesthetics and their opinions. All this, at all hours and without the conditions of doing so physically, or in person, with the public to whom it is addressed. This is the protagonist of a two-way flow of information from the “pseudonym” of the user and the sea of virtual anonymity. This process of constructing a digital identity is nurtured by observing the behavior of other people in this same network, thus dragging individuals into a world increasingly based on image and the deformation of time and space, where everything seems to be a “click” away and the law of immediacy reigns. Using networks means, more and more, permanently exposing oneself and consuming the exposure of other people or identities. This relentless exposition could be exacerbating the need for the search for acceptance, and accelerating the deformation of everyday habits in favor of a public projection, that more closely resembles that rewarded by the general public judging from the other part of the screen. Far from delving into the debate over, whether or not, this is beneficial to our society, it is a matter of investigating how this new reality has an impact on young people’s storytelling design, how these new circumstances have influenced construction of their aspirations, how leaders are born or die, what they understand by success or failure and how they evidence, make up or hide the most unconscious and primary drives in favor of a superego, which is increasingly tailored to the virtual market of body consumption. Different individuals make different uses of networks, and therefore different uses or purposes are also born depending on who is behind the keyboard. The wide scope of possibilities opens a new window for the sociological gaze. An individual can broad¬cast an infinite range of virtual content, from everyday scenes to their supposed mood, or even their cultural tastes. All this content must come from a process that has only given option to this single result. It follows that, a particular content must be framed in a social context that makes it possible. This evidence leads us to think of the search for structural conditions, and therefore of being able to establish relationships between the subject’s position in the social structure and a certain construction of the story exposed in the cyber window. Therefore, a given story must be the child of a cultural capital and social that make its construction possible and exclude the remaining ones. Therefore, there is a sense of humor, beauty or success reflected in the photos and texts published by young people, and it would be a question of finding out their relation¬ship with their social position of origin. Are networks a new playing field for the search for acceptance and distinction? Does the content chosen in the publications come from a certain relationship with the world? We see that media content in social networks can be repetitive and even clonic, ... is it a myth that freedom and cultural omnivorism made the internet possible?