Aquesta investigació té com a objectiu principal identificar i localitzar els diversos processos pels quals el valencià forma el seu propi sistema demostratiu, diferent del sistema català general. Al final de l’edat mitjana, el català gesta un sistema ternari a través d’un nou grau intermedi, que emergeix a partir de formes inicialment anafòriques ((aqu)eix, això, aquí) que entren en terreny díctic. No obstant això, durant l’edat moderna ocorren més alteracions. En algunes àrees com la valenciana i la ribagorçana es manté el sistema ternari amb la modificació d’algunes formes (ex. este o ahí). En canvi, en la major part del català el sistemademostratiu es redueix a una organització binària. Progressivament, el català general deixarà de banda algunes formes demostratives (com ara ací, açò i aqueix) i establirà un sistema de dos graus (amb les formes aquí, això i aquest). En aquest estudi ens centrarem en la bifurcació del sistema ternari demostratiu valencià enfront del sistema binari que preval en el català general. Per això, hem reunit un corpus format per textos des del segle XVI fins a la primera meitat del segle XIX. En total, hem obtingut 60183 ocurrències entre demostratius primer i segon grau (ací, aquí, ahí, açò, això, (aqu)est, (aqu)eix...), així com dels adverbis de tercer grau (allí, allà) i algunes partícules relacionades com el clític hi o el pronom ço. Segons els resultats del corpus, hem observat que l’estigmatització de les formes amb aqu- en els textos valencians arriba abans a l’adverbi aquí que als determinants reforçats aquest i aqueix. El test estadístic revela que la decadència de les formes aquí, aquest i aqueix està associada, encara que la magnitud de l’efecte és dèbil. En canvi, en els textos valencians el decreixement de aquí (i hi) enfront de l’assentament de ahí també estan associats, amb una magnitud més alta. Hem examinat també els determinants no reforçats paragògics valencians (este, eixe) i hem detectat diversos casos en què aquesta terminació produeix confusió entre el masculí i femení en altres dialectes (ex. esta plat). En canvi, en textos no valencians, ens ha sorprés l’increment de est a partir del segle XVIII, un fenomen promogut per la influència de la gramàtica escolar que inclús arriba a superar en freqüència el reforçat aquest. A banda de l’anàlisi, aquest treball durà a terme una revisió de la gramàtica tradicional, dels sistemes demostratius romànics i, a grans trets, del funcionament general del demostratius a fi de tindre una visió general d’aquest fenomen.This research aims to identify and locate the several processes which led to the setting up of the Valencian demonstrative system, different from the main Catalan system. In the Late Middle Ages, the Catalan demonstratives built a system with three deictic terms, with a new intermediate ((aqu)eix, això, aquí), which developed a deictic use from its initial anaphoric function. However, over the early modern era, more alterations emerged in the demonstrative system. Some areas, like Valencia and Ribagorça, kept a three-term system with some modified forms, e.g. este or ahí), while the Catalan demonstrative system generally went to a reduced two-term structure. In general, Catalan gradually lost some demonstratives (such as ací, açò, and aqueix). As a result, the first and the second degree were merged (in aquí, això, and aquest). In this study, we are going to focus on the split of the Valencian three-term demonstrative system in contrast to the main two-term system. Therefore, we arranged a corpus formed of texts dated between the 16th century and the first half of the 19th century. Overall, we obtained 60183 occurrences of the first and second-degree demonstratives (ací, aquí, ahí, açò, això, (aqu)est, (aqu)eix...), in addition to the third-degree adverbial demonstratives (allí, allà) and some particles as the clitic hi or the pronoun ço. According to the results of the corpus, we have observed that the stigmatization of the aqu- forms in Valencian texts affects the adverb aquí before the determiners aquest and aqueix. The statistic test reveals that the reduction of the aqu- demonstratives are correlated, even if the effect size is weak. Instead, there is a strong correlation in Valencian texts between the decrease of aquí (and hi) and the establishment of ahí. On the other hand, we examined the Valencian simple determiners with a paragogic -e (este, eixe) and we detected that this ending produced confusion between masculine and feminine in several cases of other dialects (e.g. esta plat). In those texts, by contrast, we noticed a surprising boost of est from the 18th century, promoted by the scholar grammar, which even surpassed the occurrences of the reinforced demonstrative aquest. Therefore, besides the analysis, this work investigates the demonstratives in grammar tradition, their system in the Romance context, and their widespread function in order to offer a general vision of this phenomenon.