Aquest treball aborda un dels temes centrals del pactisme polític, l'observança i l'obligació d'obeir les lleis contractades entre el rei i el regne. Tot el sistema polític del regne de València girava al voltant de la idea d'un pacte o contracte mitjançant el qual el rei es comprometia a governar justament i segons les lleis mentre que els tres Braços o Estaments, Eclesiàstic, Militar i Reial, es comprometien a nom del regne a ser fidels i lleials vassalls. Segons aquest tracte, sembla evident que el monarca i els seus oficials estaven obligats a governar i administrar justícia segons les lleis del regne, no obstant, la doctrina jurídica es va preocupar per definir una sèrie de circumstàncies i excepcions en què calia sobirà actués per sobre de les lleis positives del regne. Tot i així, per vetllar pel compliment del contracte entre el rei i la república, aquesta última i en concret els Braços que la representaven comptaven amb mitjans per controlar que el pacte es complís, els que aquí definim com a mecanismes de l'observança. Entre els mitjans per garantir l'observança que estaven a disposició dels Braços o Estaments hi havia la denúncia de greuges i contrafors que tenia com a objectiu que el monarca o els seus delegats reparessin les possibles vulneracions que les disposicions normatives haguessin pogut rebre per les presumptes conductes lesives del sobirà i els seus oficials. Amb el temps es van definir unes vies reglades per a la denúncia i la reparació d'aquests greuges. La via parlamentària és prou coneguda, però no era ni la més antiga ni la més utilitzada. Aquest treball se centra en els mitjans extraparlamentaris en el darrer període foral, en concret a la Junta de Contrafurs reglada el 1645 i que va funcionar des de llavors a l'abolició dels furs el 1707. Tenint encomanada la vigilància de l'observança, la Junta d'elets de Contrafurs es va convertir en un dels organismes polítics més importants del regne de València i els casos que va denunciar, la seva reparació i la seva activitat poden ser vistos com un indicador força fiable de l'estat de les relacions entre el sobirà i els representants polítics del regne de València. Així mateix, els arguments aportats per la Junta de Contrafuers i pels magistrats al servei del rei permeten conèixer una mica millor la concepció que a l'època es tenia del propi sistema polític valencià i de la Corona d'Aragó, ajudant-nos a tenir una idea més aproximada sobre que cosa entenem per pactisme polític.This work addresses one of the central themes of political pactism, the observance and obligation to obey the laws contracted between the king and the kingdom. The entire political system of the kingdom of Valencia revolved around the idea of a contract through which the king undertook to govern fairly and according to the laws, while the three Arms or Estates, Ecclesiastical, Military and Royal, undertook in name of the kingdom to be faithful and loyal vassals. Under this treatment, it seems evident that the monarch and his officials were obliged to govern and administer justice according to the laws of the kingdom, however, the legal doctrine was concerned to define a series of circumstances and exceptions in which it was necessary that the sovereign acted above the positive laws of the kingdom. Even so, to ensure compliance with the contract between the king and the republic, the latter and specifically the Arms that represented it had means to control compliance with the pact, which we define here as enforcement mechanisms. Among the means to guarantee the observance that were available to the Arms or Estates was the denunciation of grievances and contrafueros that had the objective that the monarch or his delegates repair the possible violations that the normative provisions could have received for the presumed harmful behaviors of the sovereign and his officers. Over time, regulated channels were defined for reporting and repairing these grievances. The parliamentary route is well known, however it was neither the oldest nor the most used. This work focuses on the extra-parliamentary means in the last foral period, specifically in the Junta de Contrafueros regulated in 1645 and which functioned since then to the abolition of the fueros in 1707. Having been entrusted with the vigilance of observance, the Junta of Contrafueros became one of the most important political organisms in the kingdom of Valencia and the cases it denounced, its reparation and its activity can be seen as a fairly reliable indicator of the state of relations between the sovereign and the political representatives of the Kingdom of Valencia. Likewise, the arguments provided by the Junta de Contrafueros and by the magistrates at the service of the king, allow us to better understand the conception that was held at the time of the Valencian political system itself and of the Crown of Aragon, helping us to have a more approximate idea what was understood by political pactism.