This thesis analyzes the transmission, adaptation and transformation of Western Humanism in the Philippine Islands, and the development of the Filipino literary world during the Modern Age. It traces the origins of an aesthetic and literary Classic ethos for local expression during the 19th century search for identity and intellectual independence. In the light of historiography and the current state of the art, we try to give unity of thought to an idea: Philippine Classicism. We argue that, rather than a dialectic that breaks with the past and establishes a Hispanic imperial imposition, modern Filipino culture assumes a dialogical continuity with the vernacular worldview. Although the external forms are Hispanicized, the pre-Hispanic world still survives. Beyond the essential concept of ‘agency’ in Postcolonial Criticism, the present thesis searches the framework within the History of Ideas and Mentalities, and making use of two methodologies: Comparatism and Connected History. In relation to the first, we propose an unusual comparison, surprising because unexpected, “Valencia and the Philippines.” More specifically, we want to propose the possible influence of the literature produced in the old Kingdom of Valencia to inquire the nature and development of Humanism in the Philippine Islands during the early Modern Age, and for the formation of this 19th century Philippine Classicism. We then study the implementation of an educational system, the printing press and the circulation of books, and the literatures in Latin and Spanish languages. Afterwards we describe and analyze the introduction of school and commemorative theater, as well as native theater, the different aspects of the Passion of Christ in the archipelago, and the comedies of Moros y Cristianos. Accordingly, a national theater is formed, whose importance is decisive for the development of a nationalist mentality in the islands. The same thematic structure around the aesthetic category of the Exotic gives shape to the Filipino Romancero. We then highlight the relevance of works such as La Passió de Jesu christ, segons que recita lo mestre Gamaliel (c. 1493), the Historia del invencible caballero Don Olivante de Laura, Príncipe de Macedonia, que por sus admirables hazañas vino a ser Emperador de Constantinopla (1564), or Sacro Monte Parnaso (1687), works that need to be studied in subsequent works, as well as the process of transmission and rewriting of the Hispanic Romancero in the Philippines. Regarding the connection of History, we propose that some of the cultural phenomena and western items exported to Eastern Asia date from before the Age of Discovery and the expansion of the Christian European nations. Thus, we propose that the Islamic civilization is also the heir of the classical Mediterranean. We study as a micro-narrative the presence of the figure of Alexander the Great in the Islamized Philippines before the arrival of the Spanish. On the other hand, we study the course as a literary cliché of “Valencia-as-lost-Paradise,” from the Arabic literature of oriental al-Andalus, to the Philippine islands, that is to say, from the medieval elegiac formula (both Arabic and Christian) to the representation and reconstruction of a mythologized Kingdom of Valencia in an Asian poetry. We try, then, to relativize exoticism in a framework of comparative literature, and to extract unusual connections from Valencian Arabic literature to Philippine literature in the Tagalog or Bicolano languages. Overall, we present a thesis that mainly undertakes two tasks and that can be divided into two parts: 1) a preliminary and autonomous study on the different aspects of Humanism in the Philippines, with a specific case study on the Kingdom of Valencia and the Philippine Literature; and 2) the compilation of seven articles already published ordered according to the subject treated in parallel with the preliminary study, and justified according to the criteria suitable for scientific publications, taking into account Article 8 of the «Regulation on deposit, evaluation and defense of the doctoral thesis at the University of Valencia.» In sum, we present a thesis rooted in Philippine Studies, Classical Philology and Comparative Literature, in the Valencian variant of the Catalan language, affirming its linguistic relevance in any scientific study, and the humanistic need to provide universality from the single word.Aquesta tesi analitza la transmissió, arrelament i transformació de l’Humanisme occidental a les illes Filipines, i el desenvolupament del món lletrat filipí durant l’Edat Moderna, fins a la consolidació d’un classicisme estètic i literari propi per a l’expressió filipina, en el context vuitcentista de recerca d’identitat i independència intel·lectual. Atenent a la “morfologia de les civilitzacions” i a la tradició de la Història de la Cultura de Huizinga, a la llum de la historiografia i l’actual estat de l’art, tractem de donar unitat de pensament a una idea: el Classicisme filipí. Plantegem que, més que una dialèctica que trenca amb el passat i estableix una imposició imperial hispànica, la cultura moderna filipina suposa una continuïtat dialògica amb la cosmovisió vernacla. Si ben bé les formes externes s’hispanitzen, encara perviu el món prehispànic. Ho plantegem, igualment, no com a resistència ‘agencial’ —des de l’anglès agency, la capacitat d’exercir poder contra l’estructura dominant— a la llum de la crítica postcolonial, sinó des del marc de la Història de les Idees i les Mentalitats, i fent ús, en concret, de dos metodologies: el Comparatisme i la Història connectada. En relació amb la primera, proposem una comparació inusitada, sorprenent per inesperada, «València i Filipines». Més concretament, volem proposar la possible influència de la literatura i el Regne de València en el desenvolupament de l’Humanisme a les illes Filipines durant la primera Edat Moderna, i per a la formació d’aquest Classicisme vuitcentista filipí. Estudiem llavors la implantació d’un sistema educatiu, la impremta i la circulació de llibres, i les literatures en llatí i castellà. Seguidament descrivim i analitzem el desenvolupament del teatre escolar i commemoratiu, així com el teatre autòcton, les diferents vessants de la Passió de Crist a l’arxipèlag, i els drames de conquesta de moros i cristians de la Comèdia filipina. Es forma, així, un teatre conscientment nacional, la importància del qual és decisiva per al desenvolupament d’una mentalitat nacionalista. Mateixa estructura temàtica al voltant de la categoria estètica de l’Exòtic dona forma al Romancer filipí, que estudiem a continuació. Ressaltem aleshores la rellevància d’obres com La Passió de Jesu christ, segons que recita lo mestre Gamaliel (c. 1493), la Historia del invencible caballero Don Olivante de Laura, Príncipe de Macedonia, que por sus admirables hazañas vino a ser Emperador de Constantinopla (1564), o el Sacro Monte Parnaso (1687), obres que cal estudiar en ulteriors treballs, així com el procés de transmissió i reescriptura del Romancer hispànic a les Filipines. Pel que fa a la connexió de la Història, plantegem que alguns dels fenòmens culturals i cultemes occidentals exportats a l’Àsia oriental daten d’abans de l’Era dels Descobriments i l’expansió de les nacions europees cristianes. Així, plantegem que la civilització islàmica també és hereva del Mediterrani clàssic. Estudiem com a micro-relat la presència de la figura d’Alexandre el Gran a les Filipines islamitzades abans de l’arribada dels espanyols. Per altra banda, estudiem el decurs com a tòpic literari de «València-com-a-paradís-perdut», des de la literatura àrab del Llevant d’al-Andalus, fins a les illes Filipines, és a dir, des de la fórmula elegíaca medieval (tant àrab com cristiana) a la representació i reconstrucció d’un Regne de València mitificat en una poesia asiàtica. Tractem, aleshores, de relativitzar l’exotisme en un marc de literatura comparada, i d’extraure connexions inusitades des de la literatura àrab valenciana a la literatura filipina en llengües tagala o bicolana. Presentem doncs una tesi que escomet principalment dos tasques i que es pot dividir en dos parts: 1) un estudi preliminar i autònom sobre els diferents aspectes de l’Humanisme a les Filipines, amb un estudi de cas concret sobre el Regne de València i les Lletres Filipines; i 2) la recopilació de set articles ja publicats ordenats segons la matèria tractada en paral·lel amb l’estudi preliminar, i justificats segons els criteris adients a les publicacions científiques, acollint-nos a l’Article 8 del Reglament sobre depòsit, avaluació i defensa de la tesi doctoral de la Universitat de València. Al capdavall, presentem una tesi disciplinàriament filipinista, filològica i classicista, en la variant valenciana de la llengua catalana, manifestant la seua pertinença lingüística en qualsevol estudi científic, i la necessitat, humanística, d’abastir la universalitat des de la paraula.