Previous studies have shown the potential of therapies based on the activation of the mirror neuron system, specifically virtual walking (VW) in people with central nervous system (CNS) disease. Despite this, these therapies have not been studied as an enhancer of therapeutic exercise (TE) used as usual rehabilitation on people with incomplete spinal cord injury (SCI). The main hypothesis of the present study is that the application of VG therapy combined with an ET program results in improved functionality, decreased neuropathic pain and improved muscle tone in people with incomplete LM. To test this hypothesis, the aim of the study was to evaluate the effectiveness of mirror neuron stimulation through a VW therapy combined with an TE program on the outcomes related to the motor function of walking (i.e., speed and assistance during walking, reaction time to initiate walking, vertical and mediolateral (ML) ranges during walking, and time spent performing the modified Time Up and Go (TUG) test); static balance (i.e., anteroposterior displacement (AP), ML and total area ranged by the centre of pressure (CoP)); functional tasks (time to turn and sit down, and time and power required to stand up); strength (maximum force during movements of hip abduction and extension, knee extension, and ankle flexion and extension) and muscle activation (maximum and mean amplitude of the gluteus medius, rectus anterior, biceps femoris, tibialis anterior and external gastrocnemius) during a maximal voluntary contraction (MVC); muscle tone at rest (tension and stiffness of the gluteus maximus, hamstrings, quadriceps, tibialis anterior and triceps surae muscles); and pain (intensity and its interference with mood and activities of daily living). A randomized clinical trial was carried out. The sample consisted of 28 people aged between 20 and 77 with incomplete SCI (American Spinal Injury Association (ASIA) Impairment Scale (AIS) C or D) and with the ability to walk with or without aids. The sample was divided into two groups: i.) experimental group (EG), to which a VW protocol combined with a TE program was applied (n=15); and ii) CG, to which a placebo VW protocol was applied combined with a TE program (n=13). The interventions of the two groups lasted 6 weeks and were applied 3 times per week. Four assessments were carried out: pre-intervention (T1), post-intervention (T2), follow-up after one month of completion (T3) and follow-up after three months (T4). Previously mentioned variables were registered using the following materials: 10 Meters Walking Test (10MWT) and Walking Index for Spinal Cord (WISCI) for gait assessment, and an inertial device (FallSkip) for functional assessment in general; a load cell (Chronojump) and an electromyography system (BTS100 EMG) to measure maximum force and muscle activation, respectively; a myotometer (Myoton) to assess muscle tone; and the Brief Pain Inventory (BPI) questionnaire to assess pain and its interference with daily life. Regarding the motor function, after the intervention (T2), significant improvements were shown for the EG on the walking speed, the assistance required to walk, the reaction time to initiate the walk and the time used to perform a test combining walking and functional tasks. The benefits obtained on the last one maintained the improvements up to three months after the intervention (i.e., T3 and T4). The CG only improved reaction time and time to perform a walk combined with functional tasks after treatment. In addition, in the EG, the CoP ML displacement during the balance test was significantly reduced immediately after the intervention (T2) and at the three-month follow-up assessment (T4), while the AP displacement and the area ranged by the CoP showed significant improvements in the T4 assessment. CG, instead, showed no differences in any of the ratings compared to T1. In EG, the time spent during the turning and sitting gesture was also significantly reduced at T2, T3 and T4, compared to the pre-intervention measurement, while the time to stand up was significantly reduced only at T4. Regarding CG, differences were shown in T2 compared to T1 for the time spent during the gesture of turning and sitting and in T4 for the time spent to stand up. Regarding strength and muscle activation, both groups showed an improvement after the respective interventions for the maximum strength of the hamstrings, without any improvement in muscle activation. In the same line, muscle tone was not significantly modified by any of the interventions. Contrarily, the experienced pain was reduced by the application of the combined therapy in the EG, recording a significant decrease in the intensity of the pain (p < 0.05) and its interference with the mood and activities of daily living (p < 0.05). In conclusion, the addition of MV therapy to a TE program improves gait efficiency, balance across the ML axis, and pain and its interference with mood and daily life. In addition, this combination produces that the effects achieved by the ET program on 25Estudis previs han mostrat el potencial de les teràpies basades en l’activació del sistema de neurones mirall, concretament les teràpies de marxa virtual (MV) en persones amb afectació del sistema nerviós central (SNC). Malgrat això, aquestes teràpies no han estat estudiades com a potenciador de l’exercici terapèutic (ET) utilitzat com a rehabilitació usual sobre persones amb LM incompleta. La hipòtesi principal de la present tesi és que l’aplicació de la teràpia de MV combinada amb un programa d’ET produeix la millora de la funcionalitat, la disminució del dolor neuropàtic i la millora del to muscular en persones amb LM incompleta. Per tal de validar aquesta hipòtesi, l'objectiu de l’estudi va ser avaluar l'efectivitat de l'estimulació de les neurones mirall mitjançant una teràpia de MV combinada amb un programa d’ET sobre les variables relacionades amb la funció motora de la marxa (i.e., velocitat i assistència durant la marxa, temps de reacció per iniciar la marxa, rangs vertical i miglateral [ML] durant la marxa, i temps emprat per realitzar un Time Up and Go [TUG] modificat), l’equilibri estàtic (desplaçament anteroposterior [AP], ML i àrea total recorreguda pel centre de pressions [CDP]) i tasques funcionals (temps per girar-se, seure i temps i potència per aixecar-se); amb la força (força màxima durant els moviments de abducció i extensió de maluc, extensió de genoll, i flexió i extensió de turmell) i l’activació muscular (amplitud màxima i mitjana del gluti mig, recte anterior, bíceps femoral, tibial anterior i gastrocnemi extern) durant una contracció voluntària màxima (CVM); amb el to muscular en repòs (tensió i rigidesa dels músculs gluti major, isquiotibials, quàdriceps, tibial anterior i tríceps sural); i amb el dolor (intensitat i interferència d’aquest sobre l’estat d’ànim i les activitats de la vida diària). Per a contrastar els objectius, es va dur a terme un assaig clínic aleatoritzat. La mostra estava formada per 28 persones d’entre 20 i 77 anys amb LM incompleta (American Spinal Injury Association [ASIA] Impairment Scale [AIS] C or D) i amb capacitat de marxa amb o sense ajudes. La mostra es va dividir en dos grups: i.) grup experimental (GE), als quals s’aplicava un protocol de MV combinat amb un programa d’ET (n=15); i ii.) GC, al quals s’aplicava un protocol de MV placebo combinat amb un programa d’ET (n=13). Les intervencions dels dos grups duraren 6 setmanes i s’aplicaren 3 vegades per setmana. Es realitzaren 4 valoracions: preintervenció (T1), postintervenció (T2), seguiment després d’un mes d’haver finalitzat (T3) i seguiment després de tres mesos (T4). Els registres de les variables anteriorment citades es realitzaren a través dels tests 10 Meters Walking Test (10MWT), Walking Index for Spinal Cord (WISCI) per avaluació de la marxa, i un dispositiu inercial (FallSkip) per a l’avaluació de la funció motora en general; una cèl·lula de càrrega (Chronojump) i un sistema d’electromiografia (BTS100 EMG) per a mesurar la força màxima i l’activació muscular, respectivament; un miotonòmetre (Myoton) per a la valoració del to muscular i el qüestionari Brief Pain Inventory (BPI) per avaluar el dolor. Respecte a la funció motora, després de la intervenció es mostraren millores estadísticament significatives per al GE sobre la velocitat de la marxa, l’assistència requerida per caminar, el temps de reacció per a iniciar-la marxa, i el temps emprat per a realitzar una prova que combina la marxa tasques funcionals (T2). Aquesta última va mantenir les millores fins a tres mesos després de la intervenció (i.e., T3 i T4). Al GC solament van millorar al T2 el temps de reacció i el temps per realitzar una marxa combinada amb tasques funcionals. A més, al GE es va reduir significativament el desplaçament ML del CDP durant la prova d’equilibri immediatament després de la intervenció (T2) i a la valoració dels tres mesos de seguiment (T4), mentre que el desplaçament AP i l’àrea recorreguda pel CDP van mostrar millores estadísticament significatives a la valoració T4. Al GC, en canvi no va mostrar diferències en cap de les valoracions respecte a T1. Al GE, el temps emprat durant el gest de girar-se i seure també es va reduir significativament al T2, T3 i T4, comparat amb la mesura prèvia a la intervenció, mentre que el temps per aixecar-se es va reduir significativament solament al T4. Pel que fa al GC es mostren diferències respecte al T1, a la valoració T2 per al temps emprat durant el gest de girar-se i seure i al T4 per al temps emprat durant el gest d’aixecar-se. Respecte a la força i l’activació muscular, els dos grups mostraren una millora després de les respectives intervencions per a la força màxima dels isquiotibials, sense que l’acompanyara cap millora de l’activació muscular. En la mateixa línia, el to muscular no es va veure modificat de forma significativa per cap de les intervencions. Contràriament el dolor sí es va veure beneficiat de l’aplicació de la teràpia combinada del GE, registrant una disminució significativa de la intensitat del dolor (p < 0,05) i de la interferència d’aquest sobre l’estat d’ànim i sobre les activitats de la vida diària (p < 0,05). En conclusió, l’adició d’una teràpia de MV a un programa d’ET millora de forma immediata l’eficiència de la marxa, l’equilibri a través de l’eix ML, i el dolor i la seua interferència. A més, aquesta combinació fa que els efectes produïts pel programa d’ET sobre les tasques funcionals es mantinguen al llarg del temps (fins a 3 mesos). A més, per les millores obtingudes en la resta de dimensions, els participants podrien adquirir la facilitat d’augmentar el seu nivell d’activitat, ja que també és produirien millores de forma indirecta a l’equilibri, després de 3 mesos. Per tant, l’adició d’una teràpia de MV a un programa d’ET podria potenciar els seus resultats.