Tres dels nombrosos tipus d’animals que van conviure amb l’home a l’Europa baixmedieval, i que es varen posar clarament de manifest en els territoris de la Corona d’Aragó, van coincidir en un mateix escenari: la partida de caça. El senyor, a lloms d’un cavall, portant un falcó o astor sobre el puny i acompanyat per diversos gossos, va constituir una imatge molt familiar en aquell temps. I aquests tres animals, a més de servir l’home per a un mateix fi i de conviure, per tant, en l’entorn comú que constituïa la casa senyorial, van compartir altres importants característiques que, en gran mesura, es derivaven de l’alt valor, material i simbòlic, que van tenir. L’atenciód’aquests animals i la cura de les seues malalties van ser activitats tan necessàries comcomplexes, el que va motivar la composició i difusió de tractats específics (menescalia, falconeria, caça) que recolliren els coneixements mèdics per mantenir la salut i fer front a la malaltia.