This research work has been motivated by the fact that there was no comprehensive academic study that collected in a single treatise, rigorously documented, the Prada event and brought to the table the two generalized opinions of the University’s origins and the trends between academic and assembly debate and socio-political vindictive with the will to recover the Catalan language in Northern Catalonia, within the French State. It is an accurate and detailed work, at first as a product of delving into the direct memory of informants who were protagonists of the event in that initial five-year period, from 1969 to 1984, some of whom have already disappeared. Secondly, the emptying of documentary funds in archives and newspaper archives and the cited bibliographic consultation constitute the central body, with the corresponding contextualization based on the antecedents detailed therein. Finally, a predictable progression of continuity is made from the perspective of the time, which is verified and completed until the moment of closing the research. The inevitable subjectivity of that youthful initiative analyzed is resolved through the documents and news reported at the time, the result of the associationism in Roussillon promoting the Universitat Catalana d'Estiu, which would become a prestigious leading institution to spread the Catalan cause. More than half a century later, the seed that a group of young people germinated is still full of vitality, although the original essence of vindication and recognition for the recovery of the Catalan language and rectification of Catalan culture in the lands beyond the Pirineus has been transformed from a participatory assembly forum, of social, academic and political debate, into a purely academic platform and institutional programmatic justification for the Catalan Countries as a whole. In summary, the thesis analyzes the genesis and development of the Catalan Summer University’s (UCE) first fifteen years of existence. It contextualizes the efforts of the Cultural Group of Catalan Youth and the Rossellonès Group of Catalan Studies, which, in the late sixties and seventies strove to recover Catalan in Northern Catalonia, where it was in a state of advanced recession. Under the influence of the French May (1968), the vindictive approaches of these groups went beyond the desire for restricted linguistic rectification. It was thus proposed to create in Prada de Conflent a Catalanist forum, both with academic and militant nature at the same time, extended, in terms of the recipient of the meetings, to all Catalan-speaking territories and, in terms of study and debate, transformative movements of leading modernity, both in theory and in practice. Later on, the Association of Friends of the Catalan Summer University was responsable, until the final change took place, in 1985, with the creation of the Board of Trustees, which would later be transformed into the Catalan Summer University Foundation. The research reveals the socio-political and cultural factors that made the birth of the UCE possible, as well as the academic, vindictive and political events that shaped its successive editions until its consolidation, coinciding with a moment of critical impasse in the political Catalanism, for the Pujolism hegemony. The innovative aspects of Prada stand out, in contrast to the stale university of the late Franco regime: the desire for national construction of the Catalan Countries, the atmosphere of plural and democratic coexistence, the exercise of freedom of expression, and participation assembly, the extension of the programs and contents of university training, pedagogical renewal, the spreading of social knowledge... In addition, the thesis emphasizes the influence that the Pradenca experience exerted on the different families of Catalan affiliation, and even in other left and the liberal center-right political formations, to the point of becoming a transversal and consensus reference.Aquest treball de recerca ha estat motivat pel fet que no hi havia cap estudi acadèmic de conjunt que recollís en un sol tractat, rigorosament documentat, l'esdeveniment de Prada, i posés sobre la taula les dues opinions generalitzades de l'origen de la Universitat i les tendències entre acadèmiques i de debat assembleari i reivindicatiu sociopolític, amb la voluntat de recuperar la llengua catalana a Catalunya Nord, dins l'Estat francés. Es tracta d'un treball acurat i detallista, en un primer estadi producte d'aprofundir en la memòria directa d'informadors protagonistes de l'esdeveniment en aquell quinquenni inicial, de 1969 a 1984, alguns dels quals ja desapareguts. En segon lloc, el buidatge de fons documentals en arxius i hemeroteques i la consulta bibliogràfica citada constitueixen el cos central, amb la corresponent contextualització a partir dels antecedents que s'hi detallen. Finalment, s'hi fa un avançament previsible de continuïtat des de l'òptica de l'època, que es constata i completa fins al moment de cloure la recerca. La inevitable subjectivitat d'aquella iniciativa jovenívola analitzada és resolta mitjançant l’acarament amb els documents i notícies reportades del moment, fruit de l'associacionisme rossellonés promotor de la Universitat Catalana d'Estiu, la qual esdevindria institució capdavantera de prestigi per divulgar la causa catalana. Més de mig segle després, la llavor que un grup de joves feu germinar continua plena de vitalitat, malgrat que l'essència primigènia de reivindicació i reconeixement per a la recuperació de la llengua i redreçament de la cultura catalanes a les terres d'enllà dels Pirineus s'ha transformat de fòrum assembleari participatiu, de debat social, acadèmic i polític, en plataforma merament acadèmica i de justificació programàtica institucional per al conjunt dels Països Catalans. En resum, la tesi analitza la gènesi i el desenvolupament dels primers quinze anys d’existència de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). S’hi contextualitzen els esforços del Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans que, a la darreria dels seixanta i la dècada dels setanta, maldaven per recuperar el català a Catalunya Nord, on es trobava en un estat de recessió avançada. Sota l’influx del Maig francés (1968), els plantejaments reivindicatius d’aquests grups anaren més enllà de la voluntat de redreçament lingüístic restringit. Es proposaren així de crear a Prada de Conflent un fòrum catalanista, de caràcter acadèmic i militant alhora, ampliat, quant al destinatari de les trobades, a tots els territoris de llengua catalana i, quant als temes d’estudi i debat, als moviments transformadors de la modernitat capdavantera, tant en la teoria com en la pràctica. Més endavant, se’n feu càrrec l’Associació d’Amics de la Universitat Catalana d’Estiu, fins que es produí el relleu definitiu, el 1985, amb la creació del Patronat, que després es transformaria en la Fundació Universitat Catalana d’Estiu. La recerca dona compte dels factors sociopolítics i culturals que feren possible el naixement de l’UCE, així com dels esdeveniments acadèmics, reivindicatius i polítics que en configuraren les edicions successives fins a la consolidació, tot coincidint amb un moment d’impàs crític en el catalanisme polític, per l’hegemonia del pujolisme. S’hi destaquen els aspectes innovadors de Prada, per contrast amb la resclosida universitat del tardofranquisme: la voluntat de construcció nacional dels Països Catalans, l’ambient de convivència plural i democràtica, l’exercici de la llibertat d’expressió, i la participació assembleària, l’ampliació de les línies i els continguts de la formació universitària, la renovació pedagògica, la divulgació del coneixement social... A més a més, la tesi posa èmfasi en l’influx que l’experiència pradenca exercí sobre les diferents famílies de filiació catalanista, i fins i tot en altres formacions polítiques de l’esquerra i el centredreta liberal, fins al punt d’esdevenir un referent transversal i de consens.