Aquest article estudia els adjectius que van rebre els artistes que treballaren per al rei i per a les elits ciutadanes en els territoris de parla catalana durant els segles XIV i XV. En particular, se n'hi examinen dos: apte i subtil. Les notícies exhumades per uns altres especialistes fins al moment permeten comprendre'ls en el propi context documental. Ací es compara el seu significat amb uns altres exemples de la literatura baixmedieval de la Corona d'Aragó i es du a terme una apro­ximació històrica com a paraules que al·ludien a la perícia de l'artista i que van ser escollides amb una finalitat. Participaren i repercutiren, per tant, en la relació històrica de l'artista amb el client, d'entre els quals sobresortí el rei Pere el Cerimoniós. Les definicions que oferim complementen les que s'especifiquen als diccionaris històrics i subratllen la consideració específica que es tenia de les qualitats d'un artista.