L´objectiu d´aquest estudi és analitzar les estructures formades a partir de la combinació d´un participi amb un verb de moviment, en casos com venir plorat de casa. L´interès d´aquestes dades rau en el fet que els participis que descrivim no són actius (plorat, tossit), però adquireixen una lectura activa en combinar-se amb verbs de desplaçament (venir, sortir, arribar). Al llarg de l´article recopilem i descrivim les dades que segueixen aquesta configuració i mirem d´esbossar alguns apunts per a una possible anàlisi formal. D´una banda, seguint la proposta d´Armstrong (2017), defensem que verbs com plorar o tossir permeten la formació d´un participi actiu resultatiu perquè tenen un objecte implícit. Considerem que aquest participi actiu és un predicatiu secundari obligatori seleccionat pel verb principal. Concretament, el participi projecta una oració reduïda que és una clàusula absoluta, per la qual cosa denota un acció finalitzada i anterior a la del verb principal. D´altra banda, proposem que el verb principal és un verb de moviment que projecta una estructura inergativa, i no inacusativa, la qual cosa implica una interpretació agentiva del subjecte.