Aquest article analitza l'intercanvi de parers entre els crítics Ramon Esquerra (1909-1938) i Manuel Cruells (1910-1988) sobre com calia entendre l'humanisme renaixentista. Partint d'aquí, se centra en el primer autor per examinar les implicacions derivades de l'acte de pensar la crisi d´entreguerres, la funció de l'intel·lectual i els processos culturals del passat des del context geogràfic i temporal del present. A la llum dels discursos d'alguns dels grans pensadors europeus del moment (Hazard, Berdiàiev, Benda, Maurois, etc.), Esquerra projecta des de la seva crítica literària una preocupació per l'esdevenidor de la civilització occidental davant l'ascens de les ideologies totalitaristes dels anys trenta, fent prevaldre un punt de vista històric i moral molt crític amb el pensament materialista. En aquest sentit, s'analitzen també aspectes com l'herència del cristianisme medieval en la formació d'una suposada consciència europea i el tractament a la premsa del concepte d'humanitarisme a l'entorn del 1935.