Aquest article analitza des de la teoria dels actes de parla els discursos socialitzats, entre 2016 i 2019, per la premsa polaritzada amb ideologies en conflicte en el context de l’anomenat procés sobiranista a Catalunya i l’Estat espanyol. Per una banda, es destaquen, amb un enfocament pragmàtic, alguns dels termes que el llenguatge mediàtic ha creat dins l’esfera sobiranista per construir-ne el relat ideològic; per l’altra, s’estudia la deslegitimació que n’han fet els mitjans d’àmbit estatalista en la construcció del contrarelat. En aquesta confrontació dialèctica argumentativa, els mitjans de comunicació, autèntics intermediaris sociocognitius entre el marc mental i el marc contextual, han socialitzat actituds lingüístiques a l’entorn de l’ús social de la llengua catalana, en tant que idioma en competència sociolingüística amb l’espanyol. El present estudi vol mesurar fins a quin punt aquestes creences són representacions socials lligades a una ideologia fonamental de grup i, alhora, constatar-ne les estratègies retòriques, especialment lèxiques, usades en les proposicions medul·lars d’ambdues esferes mediàtiques.