Aquest treball analitza les descripcions de la llengua catalana que feren els viatgers que van recórrer els Països Catalans i, especialment, el País Valencià al llarg del primer terç del segle XIX. Alhora, examina les observacions i les percepcions lingüístiques d’aquests viatgers sobre la llengua catalana, i especialment sobre la seva unitat/diversitat interna, la seva catalogació entre la resta de les llengües romàniques i l’ús d’aquesta per part dels habitants d’aquests territoris. Les obres que s’hi estudien no són només llibres de viatges, sinó també aquells textos informatius que servien als viatgers per a orientar i contextualitzar els seus itineraris: guies de viatge i obres de topografia i geografia, entre d’altres. Els autors ací examinats són sempre de fora dels territoris de llengua catalana: alemanys, anglesos, francesos, escocesos i nord-americans que, per motius diferents, van viatjar arreu de la catalanofonia, van descriure aquest territori i van explicar —amb major o menor atenció i rigor— quina llengua parlaven els seus habitants i quines n’eren les característiques.