Aquest treball se centra en l’estudi dels significats vehiculats per dos verbs de percepció visual en català central (veure i mirar) des del marc teòric de la semàntica cognitiva amb un objectiu doble: (i) analitzar-los i descriure’ls per establir-ne les projeccions semàntiques metafòriques i metonímiques; i (ii) determinar la distribució intralingüística dels significats no prototípics d’aquests verbs. S’han analitzat exemples extrets de diccionaris (majoritàriament, DIEC2) i 1.750 formes obtingudes a partir del buidatge de textos de narrativa literària i premsa del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC). Mitjançant l’anàlisi d’aquests exemples i del context en què apareixen s’estableixen les fronteres entre significats, literals i figurats, i es mostra que la freqüència d’ús de cada verb és diferent: hi ha sentits figurats més prominents que d’altres, tant des d’un punt de vista general com tenint en compte el tipus de textos analitzats. Els resultats obtinguts en aquest treball serveixen per engruixir el corpus de dades sobre verbs de percepció en diferents llengües pel que fa a la presència, l’ús i la distribució de certs significats.