The thesis aims to contribute to the study of the forced labour of Francoism, its interrelationships with concentration camps, the prison system and other repressive areas, relevant historiographically because it is a subject that is still little researched and of great importance to the knowledge of the Francoist repression, which is so embodied in the construction and duration of the Dictatorship. It therefore addresses the process of shaping and evolving the repression articulated by Francoism in units of forced labour during the civil and post-war war, to subdue and take advantage of Republican prisoners and those considered to be disaffects to the new regime emerging from it, coming from the province of Valencia. The investigation starts from the municipal files of call operations and revision of the replacements affected by the conflict, especially from its end, to identify the possible victims of this punishment system and social control. The documentation of the local archives is exhumed, contrasted with that of the General Military Archive of Ávila, the General Military Archive of Guadalajara and the Historical Defence Archive of Madrid (to contrast with the military processes), oral sources and the bibliography of the subject. The thesis is close to the repressive policy of social control that forced labour represented from a global perspective. For this purpose, I have found the policy of political classification and control that has been applied directly to the defeated soldiers and also to their families and neighbours. In this respect, the thesis provides the documentation relating to municipal intervention that, in this task, were carried out (and modified when it suited them) by the municipalities. This is a very important document that we believe in with the military, not only because it increases the number of forced workers, but also because it gives a public social dimension to repression from an area very close to the citizens concerned, families and neighbours. Essentially, in order to advance knowledge about forced labour, the municipal archives of 17 municipalities “heads” (capitals) of judicial district in the province of Valencia (except the capital, to ignore the whereabouts of the enlistment documentation) have been explored. The data on the political classification of young people who fought in the war are analyzed by the municipal funds of these cities, and this information is crossed with that of the archives of the State and the province of Valencia and all types of sources such as oral, hemerographic and the doctrinal discourse of the regime on the issue. The results, graphically expressed, have been compared and contrasted with the military sources of state archives to identify and follow the legislation and actions against them: such as personal trajectories of the agents of repression or the response of their victims. We went into and studied the multiform way of proceeding of the soldiers roamed with the prisoners during the war and afterwards, discovering the ideological sources that drove their actions and attitudes, not forgetting the precedents and European context, as well as the practices and uses that the Spanish Army dragged. This work allows us to take a 'from below' look at the battalions of forced workers, who, on the one hand, complete the wholesaleness of repression, because as has been said, it affects a broad social control that reaches the forced workers, their families, their neighbours, and allows them to punish what the victors considered to be dissent, it allows them to view themselves socially among the vanquished. The role of municipalities in social control and repression is being played out, which will stigmatise young people for decades. This, I believe, enriches the mechanisms of social control and broadens the focus on Francoist repression, its changes in the war and post-war period. We are trying to conceptually define and exemplify the forms that forced labour acquired in its implementation, as well as the set of agents, degree of prominence and interrelation between all of them, following their evolution in the midst of a changing reality, which made it possible to establish a dictatorial regime during the 1940s. We have therefore resorted to historiographical approaches and proposals from local history or everyday life which, ultimately, also allow us to approach the victims, all of whom we have found to be the result of the various forms and situations of forced labour observed during years of research. We wanted to define the real impact on the victims by including the family environments in the municipalities “heads” (capitals) of judicial district of the province of Valencia, while the state of war was in force between 1936 and 1948, and afterwards.La tesi tracta de contribuir a l'estudi del treball forçat del franquisme, les seues interrelacions amb els camps de concentració, el sistema carcerari i altres àmbits repressius, rellevant historiogràficament per ser una matèria encara poc investigada i de gran importància per al coneixement de la repressió franquista, que tan encarnada està en la construcció i duració de la Dictadura. Per això aborda el procés de configuració i evolució de la repressió articulada pel franquisme en unitats de treball forçat durant la guerra civil i la postguerra, per a sotmetre i aprofitar els presoners republicans i els considerats desafectes al nou règim sorgit d´ella, procedents de la província de València. La recerca parteix dels expedients municipals d´operacions de crida i revisió dels reemplaçaments afectats pel conflicte, especialment a partir de la seua fi, per a identificar les possibles víctimes d´aquest sistema de castic i control social. S´exhuma la documentació dels arxius locals, es contrasta amb la de l´Arxiu General Militar d´Àvila, l´Arxiu General Militar de Guadalajara i l´Arxiu Històric de Defensa de Madrid (per contrastar amb els processos militars), fons orals i la bibliografia del tema. La tesi s´acosta a la política repressiva del control social que va significar el treball forçat des d'una perspectiva global. Per a això m'ha sigut molt útil la política de classificació política i control que des d'ella s'exercia directament sobre els soldats vençuts i també sobre les seues famílies i veïns. En aquest aspecte, la tesi aporta la documentació relativa a la intervenció municipal que, en aquesta tasca, van dur a terme (i van modificar quan va convenir) els municipis. Documentació molt important que creuem amb la militar, no sols perquè amplia el nombre de treballadors forçats, sinó perquè li dona una dimensió social pública a la repressió des d'un àmbit molt pròxim als ciutadans afectats, famílies i veïns. Essencialment, per a avançar en el coneixement sobre el treball forçat, s'han explorat els arxius municipals de 17 caps de partit judicial de la província de València ( excepte la capital, per desconèixer el parador de la documentació dels allistaments). S´analitzen les dades que ofereixen fons municipals d'aquestes ciutats sobre la classificació política dels joves que van combatre en la guerra, i es creua aquesta informació amb la dels arxius de l'Estat i la província de València i tot tipus de fonts com les orals, les hemerogràfiques i el discurs doctrinal del règim sobre la qüestió. Els resultats, expressats gràficament, s´han comparat i contrastat amb les fonts militars dels arxius estatals per a identificar i resseguir la legislació i accions mampreses contra aquelles: com trajectòries personals dels agents de la repressió o la resposta de les seues víctimes. Ens endinsem i estudiem la manera multiforme de procedir dels militars sollevats amb els presoners durant la guerra i després, esbrinant les fonts ideològiques que impulsaren les seues accions i actituds, sense oblidar els precedents i context europeu, així com i les pràctiques i usos que arrossegava l´Exèrcit espanyol. Aquest treball permet abordar una mirada “des de baix” sobre els batallons de soldats treballadors forçosos, que, d'una banda, completa la globalitat de la repressió, perquè afecta com s'ha dit a un ampli control social que aconsegueix als treballadors forçosos, les seues famílies, els seus veïns, i permet castigar el que els vencedors consideraven dissidències, permet que es visualitzaren socialment entre els vençuts. S'aporta el paper dels municipis en el control social i la repressió, que estigmatitzarà als joves durant dècades. Això, crec, que enriqueix els mecanismes del control social i amplia la mirada sobre la repressió franquista, els seus canvis en el període de guerra i postguerra. Tractem de delimitar conceptualment i exemplifiquem les formes que va adquirir el treball forçat en la seua implementació, així com el conjunt d´agents, grau de protagonisme i interrelació entre tots ells, tot resseguint la seua evolució enmig d´una realitat canviant, que va fer possible l´establiment durant els anys quaranta d´un règim dictatorial. Hem recorregut, per això, a enfocaments i propostes historiogràfiques provinents de la Història local o la vida quotidiana que, finalment, també ens permeten aproximar-nos a les víctimes, a totes les que hem trobat conseqüència de les diverses formes i situacions de treball forçat observades al llarg d´anys de recerca. Hem volgut delimitar l´impacte real sobre les víctimes tot incloent-hi els entorns familiars en els municipis Caps de partit judicial de la província de València, mentre l´Estat de guerra va estar vigent entre 1936 i 1948, i després.