Hyper-arid, arid, semi-arid and dry-sub-humid climate zones (all of them considered drylands) occupy over 40 % of the Earth’s land surface and are home to more than 2 billion people. Contrary to the popular image of this important set of biomes, drylands are home to 36 % of carbon stores, 30 % of forested areas, 50 % of the world’s livestock, and 44 % of croplands. These figures give an idea of their social, economic, and ecological importance – the focus of the monograph’s first article – and argue for the need to know and understand their functioning and manage human activities in an increasingly changing climate scenario. This is key to enabling their development and preventing their desertification.; Las zonas de clima hiperárido, árido, semiárido y seco-subhúmedo («tierras secas» si traducimos el vocablo dryland o «zonas áridas» como nos gusta más llamarlas) ocupan más del 40 % de la superficie terrestre y son el hogar de más de 2.000 millones de personas. En contra de la imagen que se tiene de este importante conjunto de biomas, las zonas áridas albergan el 36 % de los depósitos de carbono, el 30 % de las zonas forestales, el 50 % de la ganadería mundial y el 44 % de las tierras de cultivo. Estas cifras dan una idea de su importancia social, económica y ecológica –el tema del primer artículo del monográfico– y abogan por la necesidad de conocer y comprender su funcionamiento y gestionar las actividades humanas en un clima cada vez más cambiante. Ello es clave para permitir su desarrollo y evitar su desertificación.; Les zones de clima hiperàrid, àrid, semiàrid i sec-subhumit («terres seques» si traduïm el vocable dryland o «zones àrides» com ens agrada més anomenar-les) ocupen més del 40 % de la superfície terrestre i són la llar de més de 2.000 milions de persones. En contra de la imatge que es té d’aquest important conjunt de biomes, les zones àrides alberguen el 36 % dels depòsits de carboni, el 30 % de les zones forestals, el 50 % de la ramaderia mundial i el 44 % de les terres de cultiu. Aquestes xifres donen una idea de la seua importància social, econòmica i ecològica –el tema del primer article del monogràfic– i advoquen per la necessitat de conèixer i comprendre el seu funcionament i gestionar les activitats humanes en un clima cada vegada més canviant. Això és clau per a permetre’n el desenvolupament i evitar-ne la desertificació.