El multilingüisme és un dels pilars de la Unió Europea (UE), consagrat en els seus tractats i celebrat en el seu lema, "unió en la diversitat". Tot i això, el multilingüisme ja no té cartera pròpia a la Comissió, en haver estat sistemàticament degradat i estar ara sota els auspicis de la Direcció General de Traducció, una direcció que, tanmateix, no compta amb una unitat dedicada al multilingüisme. A més, amb l'auge de l'anglès com a llengua franca no oficial de la UE, cada vegada es produeix més material en anglès i no es tradueix en absolut. Per tant, cal preguntar-se si els règims lingüístics i de traducció de facto de la UE entren en contradicció amb els tractats. A partir d'una sèrie de fils transdisciplinars procedents principalment de la lingüística, la ciència política i la filosofia política, aquest article avalua el règim lingüístic actual de la UE, alhora que examina diferents models de justícia lingüística, drets lingüístics i valor de la llengua per proposar un nou modus operandi lingüístic per a la UE, basat en tres girs: (1) lingüístic, (2) traductor i (3) transcultural.; Multilingualism is one of the pillars of the European Union (EU), enshrined in its treaties and celebrated in its motto, “united in diversity.” Yet multilingualism no longer has its own portfolio in the Commission, having been systematically downgraded and now being under the auspices of the Directorate-General for Translation, a directorate which nevertheless does not have a unit dedicated to multilingualism. Moreover, with the rise of English as the EU’s unofficial lingua franca, increasingly more material is produced in English and not translated at all. Therefore, we should ask ourselves whether the EU’s de facto linguistic and translation regimes are not at odds with the treaties. Drawing together transdisciplinary threads chiefly from linguistics, political science and political philosophy, this paper assesses the EU’s current linguistic regime, while looking at different models of linguistic justice, language rights, and the value of language to propose a new linguisticmodus operandi for the EU, grounded in (1) a language, (2) a translation, and (3) a cultural turn.; El multilingüismo es uno de los pilares de la Unión Europea (UE), consagrado en sus tratados y celebrado en su lema, "unión en la diversidad". Sin embargo, el multilingüismo ya no tiene cartera propia en la Comisión, al haber sido sistemáticamente degradado y estar ahora bajo los auspicios de la Dirección General de Traducción, una dirección que, sin embargo, no cuenta con una unidad dedicada al multilingüismo. Además, con el auge del inglés como lengua franca no oficial de la UE, cada vez se produce más material en inglés y no se traduce en absoluto. Por tanto, cabe preguntarse si los regímenes lingüísticos y de traducción de factode la UE entran en contradicción con los tratados. A partir de una serie de hilos transdisciplinares procedentes principalmente de la lingüística, la ciencia política y la filosofía política, este artículo evalúa el actual régimen lingüístico de la UE, al tiempo que examina distintos modelos de justicia lingüística, derechos lingüísticos y valor de la lengua para proponer un nuevo modus operandi lingüístico para la UE, basado en tres giros: (1) lingüístico, (2) traductor y (3) transcultural.