NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

Rhythmic structure in Ausiàs March (1400‒1459) and Vicent Andrés Estellés (1924‒1993): A quantitative constraint-based approach

Repositori DSpace/Manakin

IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/

Rhythmic structure in Ausiàs March (1400‒1459) and Vicent Andrés Estellés (1924‒1993): A quantitative constraint-based approach

dc.contributor.author	Jiménez, Jesús
dc.date.accessioned	2023-11-13T11:37:33Z
dc.date.available	2023-11-14T05:45:07Z
dc.date.issued	2022	es_ES
dc.identifier.uri	https://hdl.handle.net/10550/91065
dc.description.abstract	La selecció dels patrons rítmics d’un poeta pot ser determinada per tres factors: les condicions de bona formació mètrica universals, comunes a totes les llengües; la gramàtica mètrica i l’estructura del vocabulari de la seua llengua, i el seu estil personal. El primer objectiu d’aquest treball és analitzar com aquests tres condicionants influeixen en la freqüència dels patrons accentuals del metre habitual d’Ausiàs March (1397–1459): el decasíl·lab cesurat a minore (4+6 síl·labes). El segon objectiu és comparar els esquemes accentuals de March amb els patrons utilitzats per Vicent Andrés Estellés (1924–1993) en els alexandrins del Llibre de meravelles (1971). L’anàlisi conjunta mostra que en els dos autors actuen les mateixes restriccions mètriques i que, a més, el seu pes és equivalent. Aquesta equivalència es detecta, primerament, en la semblança en l’ordenació dels patrons segons la seua freqüència, amb una preferència clara pels models rítmicament millors, i, segonament, en la similitud en les proporcions d’ús dels diferents esquemes. Aquesta doble coincidència indica que, malgrat la distància temporal, March i Estellés comparteixen una mateixa gramàtica mètrica. Només els separa una lleugera inclinació de March cap als patrons de ritme binari, enfront de la preferència d’Estellés pel ritme ternari. Aquesta diferència, independent del metre usat pels autors, s’ha d’atribuir a les seues preferències estilístiques.	es_ES
dc.description.sponsorship	PID2020-113971GB-C21	es_ES
dc.language.iso	en	es_ES
dc.publisher	De Gruyter	es_ES
dc.source	Jiménez, Jesús. 2022. "Rhythmic structure in Ausiàs March (1400‒1459) and Vicent Andrés Estellés (1924‒1993): A quantitative constraint-based approach". Zeitschrift für Romanische Philologie, 138, 87-117.	es_ES
dc.subject	Llengua catalana	es_ES
dc.subject	Literatura catalana	es_ES
dc.subject	Mètrica	es_ES
dc.title	Rhythmic structure in Ausiàs March (1400‒1459) and Vicent Andrés Estellés (1924‒1993): A quantitative constraint-based approach	es_ES
dc.type	journal article	es_ES
dc.subject.unesco	54 - Lingüística	es_ES
dc.identifier.doi	10.1515/zrp-2022-0003	es_ES
dc.description.abstractenglish	A poet’s choice of rhythmic patterns is affected by three factors: a universal set of metrical constraints, common to all languages; the metrical grammar and lexical structure of the poet’s own language; and the poet’s personal style. The first aim of this paper is to analyse how these three factors influence the frequency of different stress patterns in the customary metre of Ausiàs March (1400–1459): the decasyllable with caesura a minore (4+6 syllables). The second aim is to compare March’s schemes of stress with the patterns used by Vicent Andrés Estellés (1924–1993) in his alexandrines in the 1971 book Llibre de meravelles (Book of Wonders). The comparative analysis shows that the same metrical constraints operate in both authors and that their weight is equivalent. This equivalence can be seen first in the similarity of their arrangement of patterns in terms of frequency, which shows a clear preference for models that are rhythmically better; and second in the similarity of the proportions of their use of different schemes. The twofold coincidence indicates that March and Estellés, in spite of the vast distance in time between them, share the same metrical grammar. All that separates them is March’s slight inclination toward patterns of binary rhythm compared to Estellés’s preference for ternary rhythm. This difference, which is independent of the metre used by the authors, must be attributed to their stylistic preferences.	es_ES
dc.identifier.idgrec	151113	es_ES
dc.accrualmethod	-	es_ES
dc.embargo.terms	0 days	es_ES
dc.type.hasVersion	AO	es_ES
dc.rights.accessRights	open access	es_ES