La historiografia de l’orde de sant Jeroni ens ha deixat nombrosos testimonis en forma de cronicons, històries fundacionals i de l’orde al llarg dels segles XVI i XIX, d’entre els quals destacaren els llibres de la fundació dels monestirs jerònims. En aquest context trobem la Historia general de nuestro real monasterio de San Gerónimo de Gandía, por el padre fray Francisco Castillo. 1757, un cronicó de caire historiogràfic desproveït de pretensions literàries i que servia per a instruir els nous frares del monestir de Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir) sobre els afers més rellevants del cenobi, els quals es remunten a la fundació del primer monestir de la casa, a la Plana de Xàbia (1374) i, posteriorment, a Cotalba (1388). Quant a l’autor de la història de monestir de la Safor, en l’estudi d’aquest text hem fet una aproximació biogràfica de l’alacantí fra Francesc Castillo Esturí (1687-1768) bastant completa, en què hem pogut esbrinar el rol que desenvolupava la seua família a Alacant i l’ascens del frare en la jerarquia interna de la seua casa de professió i de l’orde, on va esdevenir visitador general de la Corona d’Aragó. El cronicó del monestir de Cotalba es divideix en diverses parts, que no sempre estan ben diferenciades perquè formen un continuum narratiu difícil de segmentar. En primer lloc, trobem la narració dels fets fundacionals dels monestirs de la Plana de Xàbia i de Cotalba sota l’empara del duc de Gandia Alfons el Vell, així com de les dificultats que hagueren de superar els frares d’ençà que obtingueren la llicència papal per a fundar quatre monestirs a la Corona d’Aragó. En aquesta primera part, l’autor del cronicó fa constar, a més a més, una síntesi de les fundacions dels monestirs de Santa Maria de la Murta, d’Alzira, i de la Vall d’Hebron, de Barcelona. En segon lloc, trobem diversos capítols que se centren a explicar la relació de la casa jerònima amb el seu entorn més immediat, és a dir, amb els pobles de Ròtova, Palma i Ador, Alfauir i Llocnou de Sant Jeroni, i de com arribaren a ser els dos darrers llocs esmentats de la seua senyoria; d’altra banda, fra Castillo també justifica la procedència dels llocs d’Orriols i de Tavernes Blanques. En tercer lloc, hi ha un capítol dedicat a les benefactores i els benefactors que van llegar algun bé patrimonial o espiritual des de la primera fundació. A aquest apartat el segueix un bloc de capítols d’aspectes generals de l’orde, com ara les exempcions històriques de què fruïa i del paper de Cotalba en el primer capítol general de l’orde. En quart lloc, i molt diferenciat de la resta, hi ha les relacions dels priors generals de l’orde, dels priors de Cotalba i dels frares professos d’aquesta casa, entre els quals destaca els de major virtut. Finalment, el pare Catillo feu una relació sumària d’afers diversos que afectaren el conjunt de l’orde, així com directament a la seua casa, on destaquen les anotacions viscudes en primera persona i altres arreplegades de la tradició oral del cenobi. El cronicó es clou amb un annex escrit en català –l’únic-, afegit a posteriori. Aquesta tesi, així mateix, es divideix en dues parts: per un costat hi ha la transcripció del manuscrit que conté el cronicó (ACV, còdex 368) i, per l’altre, l’estudi introductori que el precedeix. En aquest estudi comencem amb una descripció de l’estructura i de la datació d’escriptura, i continuem amb la reconstrucció de la biografia de fra Francesc Castillo Esturí, el qual hem pogut documentar gràcies als llibres d’actes del monestir i de l’orde i dels protocols de notarials de Miquel Bayona. Després d’aquest repàs a la seua trajectòria vital, hem fet un breu capítol en què tractem la intencionalitat del cronista per reescriure la crònica de Cotalba, i un estudi de l’empremta que va deixar la descoberta del text a finals del segle XIX i dels autors i les publicacions que citaren el text del pare Castillo. Per tal d’entendre la complexitat de la Historia general de nuestro real monasterio de San Gerónimo de Gandía, hem ressenyat el seu contingut alhora que hem analitzat les fonts bibliogràfiques que va utilitzar el cronista. Per posar en context el cronicó i les seues fonts, hem redactat un apartat sobre la historiografia dels monestirs jerònims de la Corona d’Aragó (segles XV-XIX). La tesi es clou amb unes conclusions i un apèndix on hem transcric diversos documents de caire historiogràfic, on destaca el Llibre de la fundació de Sant Jeroni de Cotalba, del 1569, que va escriure fra Joan Baptista de Salamanca.