|
A partir d’unes breus notes sobre la situació educativa al País Valencià (dèficits en el
nombre d’escoles públiques de primer ensenyament, falta de condicions higièniques i materials
dels edificis escolars, dificultats organitzatives derivades de l’heterogeneïtat de l’alumnat,
falta de consideració i prestigi social del professorat...), sobre les relacions entre les
iniciatives de renovació pedagògica de l’època i el desenvolupament de determinats projectes
polítics (anarquisme, socialisme, blasquisme...) i sobre la realitat social, econòmica, política
i cultural de la ciutat de Xàtiva del moment, analitzem la posada en marxa i el funcionament
d’experiències educatives com les de l’escola laica El Progreso, anomenada més
endavant, del Círculo de Unión Republicana, i la racionalista Escuela Moderna Laplace, dirigida
per José Casasola, que, vinculades a iniciatives sociopolítiques, ideològicament progressistes
i políticament republicanes i anticlericals, cercaven, des de finals del segle XIX,
dins un plantejament més general, la construcció d’un model educatiu alternatiu al de l’escola,
tant pública com catòlica, com a instrument del canvi polític.From a few notes on the educational situation in the Valencian Country (shortage in the
number of public primary education schools, poor hygienic conditions and lack of equipment
of the school buildings, difficulties in the organisation due to the heterogeneity of
the students, lack of social prestige and regard for the professoriate…), on the relationship between the initiatives of pedagogical renovation of the time and the development of
some particular political projects (anarchism, socialism, blasquism…) and on the social, economic,
political and cultural reality of Xativa city, we analyze the start off and the functioning
of educational experiences like the ones from the laic school El Progreso, later named
Circulo de Unión Republicana, and the rationalist school Escuela Moderna Laplace, led by José
Casasola, that, linked to sociopolitical initiatives —ideologically progressive and republican
and anticlerical politically—, were seeking, since the end of the XIX century, within a more
general approach, the construction of an alternative educational model to both the public
and catholic school, as an instrument of political change.
|
