The aim of this research is to explore the production of textual genres written between children and teacher at the end of the nursery education. Our starting point is the existence of many intuitive or practice-derived proposals but little research on the topic in the available bibliography. Our work is located within the general framework of the contributions of the social interaction field. The historical and cultural origins of language, social exchanges, mediation between cultural knowledge and childrens learning, the teachers role, communication and discursive genres are keywords in our work. Through eight teachers chosen at random we investigated (1) the usual practices inside the classroom with regard to text usage and the teachers representation of the topic and (2) the possibilities in a practical session developed from a proposal of ours, from which we would like to highlight the dictation to an adult. Our objective was to contrast both aspects and observe the changes occurred when applying different proposals. We chose a qualitative methodology, following a microanalysis supported on three elements to obtain and examine the data: a) audio and video recordings; b) transcripts of the recordings; c) a detailed search for any sign of what we were trying to find in the discourse. Through the analysis of the results we found proof of the possibility, among others, of creating wide texts, whatever the childrens knowledge of the writing system. It was also shown how the teachers usual way of early teaching of written language can change when they have appropriate proposals and information at their disposal. Children are easily introduced to the complexity of writing on the basis of a communicative need and a project, and the tutelary role of the teacher.RESUM Laprenentatge de lescriptura per part del conjunt de la població continua essent un repte en tant que molts alumnes, en finalitzar lescolaritat obligatòria, no arriben als llindars que les comunitats actuals exigeixen per tal que les persones shi integren socialment i laboralment. Aquest fet es troba en lorigen de la nostra investigació. A més, intuíem i observàvem que, a les aules dEducació Infantil, labordatge de la llengua escrita, entesa en un sentit ampli, en general no rep latenció que en la nostra opinió el tema mereix. És una apreciació que naixia, daltra banda, del contrast amb les possibilitats oferides per les aportacions teòriques. El conjunt dels treballs que sinclouen en la línia de linteraccionisme social ens ha proporcionat el marc general en què hem ubicat el nostre treball. Ens interessava aprofundir en una perspectiva que subratlla lorigen historicocultural del llenguatge, la necessitat que aquest siga adquirit a través dels intercanvis socials i la importància de la mediació dels membres de la societat per a fer partícips dels sabers els infants que han daccedir-hi: en la institució escolar i des daquesta perspectiva, el paper de lensenyant emergeix com a mediador entre els sabers culturals i laprenentatge dels alumnes. En aquesta mateixa línia, en què la comunicació esdevé central per a explicar els aprenentatges lingüístics, sobreïx el concepte de gèneres discursius per a referir-se a les formes dús de la llengua oral i escrita creades i utilitzades per les comunitats socials i que, en conseqüència, han desdevenir el punt de partida per a lensenyament de la llengua. Essent conscients del fet que, en la bibliografia sobre lensenyament de la producció de textos amb alumnes dEducació Infantil, shi troben propostes intuïdes o derivades de la pràctica i que, en canvi, sha dut a terme molt poca investigació sobre el tema, lobjectiu de la investigació se centra en les possibilitats de la producció de gèneres textuals escrits amb alumnes del final de lEducació Infantil, i açò especialment des de la perspectiva de lensenyament, de la intervenció del mestre. Amb vuit mestres elegides a latzar, hem indagat (1) la pràctica habitual a laula en relació a lús de textos i a les representacions de les mestres sobre el tema i (2) les possibilitats duna sessió pràctica duta a terme a partir duna proposta nostra. Tot, amb lobjectiu de contrastar ambdós aspectes i dobservar els canvis que shi podien produir en disposar dunes propostes determinades. En aquest sentit, (1) hem dut a terme entrevistes amb les mestres mitjançant un qüestionari semiobert i (2) hem gravat sessions portades a terme per les mestres en què els alumnes havien dinventar i produir un text (a elegir entre tres gèneres textuals distints), a partir dun conjunt de propostes entre les quals destaquem el dictat a ladult. Hem optat per una metodologia de tipus qualitatiu, tot utilitzant un procediment de microanàlisi recolzat en tres elements per a lobtenció i lanàlisi de les dades: a) les gravacions en àudio i/o en vídeo; b) la transcripció de les gravacions; c) la recerca detallada, rastrejant en el discurs, dallò que poguera ser indici del que preteníem comprendre. Lanàlisi dels resultats ha posat de manifest, entre altres, les possibilitats de la invenció de textos amplis independentment del coneixement que els infants tinguen del sistema descriptura i, igualment, que els habitus de les mestres sobre lensenyament inicial de la llengua escrita poden canviar quan aquestes disposen de les propostes i de la informació oportunes. El fet de partir duna necessitat comunicativa i dun projecte, i el paper de tutela de lensenyant, permeten que els infants sintroduïsquen en la complexitat de lescriptura. __________________________________________________________________________________________________