RESUM Lobjectiu general daquesta tesi ha estat desbrinar la càrrega ideològica que subjau en lús dun o dun altre model de llengua formal per part dels membres de la comunitat de parla valenciana. Amb aquesta finalitat shan analitzat les intervencions de 106 participants en la sèrie documental Entre els nostres, que va emetre el segon canal de RTVV, Punt 2, en la temporada 2001-2002. En la selecció del corpus es va tenir ben present el criteri de la representativitat, fonamental en una recerca de tipus qualitatiu com aquesta: els participants configuren un ventall de les més diverses procedències geogràfiques i socials, incloent-hi ledat o el nivell de formació. Lanàlisi sha dut a terme a partir duna metodologia clarament interdisciplinària, que tot partint de la base de la sociolingüística, pren elements de la pragmàtica, de lanàlisi crítica del discurs i de la mateixa sociologia, com en la revisió del concepte fugisser i cabdal dideologia. En definitiva, sassumeix un enfocament del treball sociolingüístic que mira de centralitzar en el mateix parlant, com a membre dun grup social, lanàlisi del comportament lingüístic en tant que comportament social. Es tracta, al capdavall, de superar lesquema de regust conductista que situa la situació comunicativa en el lloc de lestímul i la parla en el de la resposta. Això es pot dur a terme prenent en consideració la representació que es fa el parlant daquella situació, com a factor determinant de la seua manera dactuar, més determinant que la situació mateixa. Aquesta representació només pot tenir una base ideològica, des del moment que és possible observar diverses opcions segons el grup social. La perspectiva adduïda també implica la voluntat de passar pel sedàs analític la tasca mateixa de la investigació sociolingüística. En aquest treball, shan revisat conceptes tan cabdals com el de comunitat lingüística o el destàndard lingüístic de la llengua catalana, imprescindibles per a una anàlisi de les implicacions ideològiques de lús lingüístic com la que plantegem ací. Entre els resultats de lanàlisi, sactualitza la descripció dels grups ideològics que sassocien generalment a aquests models, grups que se solen descriure a partir de la seua situació en lesquema identitari i de dreta-esquerra. En aquest sentit, també cal destacar que sobserva que la lleialtat formal dels valencians no sempre es correlaciona amb la instrumental, cosa que posa en entredit laplicació abusiva del terme diglòssia i en suggereix un altre: el valor dautenticitat aplicat a la praxi lingüística. Caldria entendre aquest valor com ladhesió a les variants lingüístiques de la tradició oral enfront de les propostes formals, institucionals o ideològiques, sense que això implique necessàriament una devaluació de la percepció de la llengua pròpia enfront daltres llengües. __________________________________________________________________________________________________The key issue of this doctoral thesis is to examine the ideological charge which underlies the use of the different formal language models existing in the Valencianspeaking community within the Catalan linguistic community. To this aim, the interventions of several participants in a documentary series broadcasted by RTVV in the season 2001-2002 are studied. Representativeness, a crucial issue in a qualitative research has been taken into account in the selection of the corpus: the participants belong to the most diverse geographical and social origins. The methodology used is necessarily interdisciplinary: it starts from the sociolinguistics, and then some pragmatic elements as well as sociology and Critical Discourse Analysis have been considered. As a result, the analysis of the linguistic behaviour considered as a social behaviour is focalised on the speaker himself/herself. All in all, the aim is to overcome the behaviourist scheme which locates the communicative situation in the place of the stimulus and the speech in the place of the response. This can be completed by taking into account the representation made by the speaker of this situation, as a decisive factor of his or her way of acting, and even more important, than the situation itself. This representation can only have an ideological basis, from the moment in which it is possible to observe different options depending on the social group. The perspective used also implies the determination to analyse the sociolinguistic research task from an ideological point of view. For instance, in this study have been reviewed such crucial concepts as linguistic community or language standard, applied to the Catalan language. Among the results of the analysis the following can be pointed out: formal loyalty is not always correlated to use. This questions the excessive employment of the term diglossia and suggests another: the value of authenticity as applied to linguistic praxis. This term aims to describe the occurrence in which the speaker shows a preference by the oral linguistic variants instead of the formal, institutional or ideological proposals, not necessarily implying despise of the vernacular.