El món organitzacional ha esdevingut l'eix vertebrador de la Psicologia del treball, des del sistema gremial al sistema fabril, que reunia les característiques de veritables organitzacions industrials. Les notes que caracteritzen el procés són: la mentalitat racional, la mecanització de la fabricació i la utilització del vapor com nova energia aplicable a la indústria. A més, la mecanització tindria efectes sobre l'organització del treball, en l'extremar la diferenciació de funcions i la divisió de tasques. Taylor, des de l'enginyeria, introduí una organització científica del treball per millorar els sistemes i els llocs laborals. Amb el mateix objectiu, orientat a millorar l'administració i gestió de l'empresa, Fayol és un dels pioners del «management» científic i Max Weber és considerat l'iniciador de l'estudi sistemàtic de la burocràcia. El desenrotllament, però, i la creixent complexitat de les tecnologies, després de la Segona Guerra Mundial, feu que els models teòrics formulats sobre les organitzacions prestarien una atenció prioritària als aspectes tecnològics, encara que l'organització requereix una visió integradora de totes les perspectives i d'altres aspectes rellevants: és la teoria general de sistemes. Fins avui, quan la crisi del paradigma dominant, en l'estudi de les organitzacions ha propiciat l'aparició de propostes alternatives. Perquè és possible analitzar o llegir els fenòmens organitzacionals, des de múltiples perspectives i partint de supòsits ben diferents, bé que l'essencial d'una organització es troba a la ment dels seus membres i és mitjançant el conjunt de percepcions i creences configurades en aquelles ments i la interacció social dels seus membres, on cal recercar el futur de les organitzacions.