Aquest article desenvolupa una reflexió sobre les alternatives que va presentar i segueix presentant la didàctica, alternatives que la converteixen en una disciplina que és tant hereva com a deutora d'unes altres. Basat en una revisió teòrica, aquest recorregut s'articula amb el projecte de recerca Caracterització de les didàctiques en la virtualitat, desenvolupat en el marc del Master en Pedagogia i Desenvolupament Humà de la Universitat Catòlica de Pereira.  En aquesta recerca es caracteritzen les didàctiques que implementen els docents virtuals d'institucions d'educació superior amb seu en l'Eix Cafeter (Colòmbia), analitzades en aquest article a partir de tres eixos: la preparació, el desenvolupament i els factors que poden ser restrictiu per a l'ensenyament.  Una de les conclusions de la recerca es fonamenta en la necessitat de desenvolupar, amb base en una reflexió contínua, noves recerques que girin entorn de les pràctiques pedagògiques que s'estan generant en l'educació virtual, a fi d'evitar el trasllat de didàctiques concebudes per a l'àmbit presencial cap a la virtualitat.