El present estudi analitza el comportament individual i social d'un grup de xiquets de primària als quals s"ha proposat participar en una sessió de joc amb les seves consoles Nintendo DS. Des de les àrees d'educació en arts visuals i d'educació musical, com a disciplines coincidents i complementàries en relació a la pràctica observada, aportem una reflexió conjunta de les experiències receptives de tipus visual i auditiu que barregen les tecnologies. Els jocs de consola determinen una component específica amb peculiaritats pròpies que els diferencien d'altres àmbits mediàtics tradicionals. Hem orientat el treball cap a la metodologia de l"estudi de casos, tot tenint en compte les darreres aportacions de Hubard (2008) i la vessant teòrica de Paul Duncum (2007). Analitzem les reaccions d"un grup de nens en una sessió amb consoles. Indagant en el comportament dels usuaris, observant-los durant el joc i posteriorment en l"enregistrament en vídeo, complementant-ho amb una bateria de preguntes, hem detectat aspectes poc valorats fins ara, alhora que s"evidencien molts prejudicis infundats en relació a les pràctiques tecnològiques. Detectem l'existència de valuosos elements de socialització. Caldria, per tant, una revisió dels esquemes dominants entre pares i educadors respecte al que suposa l"ús de les consoles i les seues aplicacions educatives.