Resum: Encara que el monopoli oficial dels espectacles teatrals a la Barcelona del Set-cents era en mans de l’Hospital de la Santa Creu, és sabut que l’afició dels barcelonins pel teatre anava més enllà de la Casa de Comèdies gestionada per aquesta entitat. En el present article es mostren diversos casos que manifesten l’interès del públic barceloní per la tonadilla, gènere lírico-escènic breu importat a la Ciutat Comtal per imitació dels teatres madrilenys. Aquest interès ultrapassava l’escenari de la Casa de Comèdies, amb un curiós comerç dels textos i la possibilitat d’una pràctica privada. D’aquesta manera s’observa com aquest gènere importat pogué arrelar entre el públic barceloní, especialmente afeccionat als espectacles lírics..Paraules clau: tonadilla, Barcelona, segle XVIII, teatre, música. Abstract: In eighteenth-century Barcelona the official monopoly of theatre was in the hands of the Hospital of the Holy Cross. But it is well know that the theatrical passion of the people of Barcelona went beyond the official theatre managed by this institution. The present article seeks to show the interest of the spectators of Barcelona in the tonadilla, a brief musical and theatral genre imported from Madrid. This interest went beyond the official theatre, with a significant trade of libretti and the possibility of a private practice. Therefore, we realize how this imported genre could become ingrained in the audience of Barcelona, touched deeply by lyric spectacles..  Keywords: tonadilla, Barcelona, eighteenth-century, theatre, music.