El teatre actual per a infants al País Valencià: Pluja Teatre (1980-1995) és un estudi que aspira a assolir un doble objectiu, d’una banda, la descripció de l’activitat teatral al País Valencià des del final del franquisme fins a la primera meitat dels anys noranta, tot subratllant la tasca que du a terme aquesta companyia de Gandia (la Safor) durant aquest període. De l’altra, l’establiment d’un esquema d’anàlisi dels espectacles per a infants que, a més de permetre aprofundir en els trets principals de les obres d’aquesta companyia, possibilite una visió al màxim d’exhaustiva de qualsevol espectacle teatral. Tenint en compte aquest doble objectiu, en aquest treball es focalitza tota l’atenció en la descripció profunda dels trets de set de les obres per a infants de Pluja Teatre, les quals es creen dins d’aquest marc temporal: Raspa, Sompo i el màgic Tutti-Frutti (1980), Els quatre cosins germans (1984), Momo (1986), La vera història d’Alí Babà (1987), Eh! Tirant (1990), Peter Pan (1992) i L’amic invisible (1994). El fet de destriar les característiques essencials d’aquests espectacles ha de conduir, en bona mesura, a respondre els principals interrogants sobre la realitat del teatre valencià del primer període democràtic. En primer lloc, quin és el fenomen que explica la crisi del teatre independent valencià vigent durant els anys setanta del segle XX, així com quins mecanismes fan servir les companyies per esquivar-la i quines conseqüències tenen les mesures que prenen els grups per al conjunt del sector del teatre valencià. I, en segon lloc, quin paper juguen en la realitat de les companyies professionals les institucions públiques que sorgeixen arran de l’establiment del nou règim democràtic. L’elaboració de la cronologia de la gestió teatral valenciana durant el període 1980-1995 es basa en l’aprofundiment en la bibliografia a disposició, contrastada amb les dades que ofereixen els documents publicats per les institucions públiques, com ara el Butlletí Oficial de l’Estat, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i les actes de les trobades professionals. En aquest punt, les dades més rellevants són les que es refereixen a l’adquisició, la construcció o fins i tot el finançament de nous espais d’exhibició; així com els convenis, és a dir, els acords de col•laboració publicoprivada en l’àmbit teatral, que provoquen diferents reaccions dels professionals del sector a les noves polítiques culturals de les institucions al llarg d’aquests anys. En els capítols dedicats al context social, cultural i econòmic, a més, s’hi inclou un panorama general de la història de la companyia objecte d’estudi, Pluja Teatre, per tal de relacionar l’activitat teatral professional amb aquest període històric concret. L’anàlisi, per tant, d’una part de les obres de Pluja Teatre, companyia consolidada de l’escena valenciana amb una trajectòria de més de quaranta anys, trenta dels quals dedicats al teatre per a infants, ha de possibilitar l’aïllament, la identificació i l’establiment dels trets principals del teatre dirigit a infants. Així doncs, al llarg de l’estudi fonamentalment dels enregistraments dels espectacles, s’ofereix una anàlisi exhaustiva de la ficció i de la posada en escena de cadascuna de les obres, tot aplicant un mateix esquema d’anàlisi. Aquesta pauta es basa en sis punts (acció i nivells ficcionals, personatges, emmarcament ficcional, punt de vista, paraula i posada en escena) que esdevenen flexibles i mal•leables per ajustar-se al màxim als trets principals que individualitza cadascun dels espectacles. A continuació, s’hi ha inclòs una anàlisi comparativa de tots aquests espectacles en conjunt, seguint el mateix esquema. A més, l’estudi se submergeix en els processos de creació, producció, exhibició i recepció dels espectacles, per tal de comparar la gestió del producte des de tots els punts de vista que afecten el fet teatral. En definitiva, el teatre per a infants demostra ser una activitat cultural d’una gran rellevància que relaciona el món dels infants amb el dels adults, des del punt de vista artístic, però també, cívic, educatiu i cultural. Amb aquest treball, doncs, es pretén donar compte de la importància d’un camp, el teatre per a infants, tradicionalment tractat com a menor per la crítica. Així mateix, s’hi subratlla la necessitat d’un acostament a la política cultural de les institucions valencianes durant el primer període democràtic. En aquesta tesi s’inclouen set annexos que es corresponen als textos dramàtics de les set obres analitzades. En el cas de Raspa, Sompo i el màgic Tutti-Frutti, Els quatre cosins germans, Eh! Tirant i L’amic invisible es tracta dels guions originals de la companyia; mentre que dels espectacles Momo, La vera història d’Ali Babà i Peter Pan s’adjunten les transcripcions dels espectacles enregistrats donada la distància existent entre les dues versions disponibles, la gravació i el guió escrit. Els annexos es poden consultar en format digital a la biblioteca.