Mostra el registre parcial de l'element
dc.contributor.author | Huerta, Ricard | |
dc.date.accessioned | 2015-01-23T09:31:23Z | |
dc.date.available | 2015-01-23T09:31:23Z | |
dc.date.issued | 2014 | |
dc.identifier.citation | Huerta, Ricard 2014 Les bandes de música valencianes i el poder educatiu de l'associacionisme Temps d'educació 45 308 311 | |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10550/41417 | |
dc.description.abstract | Diuen que «a València xafes a terra i surt un clarinetista». Aquesta expressió de caire popular il¿lustra adequadament el que revisem en la present ressenya, a saber: que el moviment corporatiu de les societats musicals valencianes s¿ha convertit en un marcat referent d¿ordre social, cultural i educatiu del nostre país. Jo mateix sóc músic, clarinetista, i vaig començar a aprendre de música als vuit anys, a l¿escola d¿educands de la banda del meu poble. Posteriorment vaig estudiar al Conservatori de Música, i després d¿acabar la carrera vaig exercir com a docent al Conservatori, al mateix temps que continuava la meua relació com a músic amb la banda, en un moment d¿eclosió de l¿ensenyament musical que va culminar amb la incorporació de professorat especialista en música a l¿Educació Primària, provocant un auge dels estudis de Mestre en Educació Musical. Les darreries del segle XX van impulsar un protagonisme destacat pel que fa a la presència de la música a l¿escola. Però tota aquesta història va tindre un punt de partida, a les darreries del segle XIX. | |
dc.language.iso | cat | |
dc.relation.ispartof | Temps d'educació, 2014, vol. 45, p. 308-311 | |
dc.subject | Bandes (Música) | |
dc.title | Les bandes de música valencianes i el poder educatiu de l'associacionisme | |
dc.type | journal article | es_ES |
dc.date.updated | 2015-01-23T09:31:24Z | |
dc.identifier.idgrec | 100476 | |
dc.rights.accessRights | open access | es_ES |