NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

El sentit de l'epistemologia conceptual

Repositori DSpace/Manakin

Visualització (2.588Mb)


	Blasco Estellés, Josep Lluís, 1940-2003
	Aquest document és un/a capítol, creat/da en: 2004
	Reflexionar sobre Wittgenstein és, siga quin siga el motiu o l'ocasió, un repte a la imaginació filosòfica. Wittgenstein va practicar sempre (Tractatus inclòs) la filosofia inacabada, la filosofia suggeridora, la filosofia com a interrogació (o, si es vol, la sospita com a mètode de reflexió). Més encara, podria dir-se, bé que només fóra hiperbòlicament, que el fil conductor de la seua evolució filosòfica rau en el trànsit de l'afirmació a la interrogació. El Tractatus comença amb afirmacions rotundes i acaba amb interrogacions, i la seua darrera obra ja quasi no passa de ser una coJ.lecció d'interrogants, com ara el cas paradigmàtic de De la certesa: els darrers paràgrafs d'aquesta obra, escrits segons els editors (Anscombe i Von Wright) dos dies abans de la seua mort, són un conjunt de condicionals i interrogants.
	Veure al catàleg Trobes