Mostra el registre parcial de l'element
dc.contributor.author | Blasco Estellés, Josep Lluís, 1940-2003 | |
dc.date.accessioned | 2015-04-30T12:02:33Z | |
dc.date.available | 2015-04-30T12:02:33Z | |
dc.date.issued | 2004 | es_ES |
dc.identifier.citation | Blasco Estellés, Josep Lluís (2004). "El sentit de l'epistemologia conceptual". En: La nau del coneixement, Jesús Alcolea i Xavier Sierra (ed.). Catarroja: Afers. ISBN 84-95916-23-1, pp. 225-239. | es_ES |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10550/43530 | |
dc.description.abstract | Reflexionar sobre Wittgenstein és, siga quin siga el motiu o l'ocasió, un repte a la imaginació filosòfica. Wittgenstein va practicar sempre (Tractatus inclòs) la filosofia inacabada, la filosofia suggeridora, la filosofia com a interrogació (o, si es vol, la sospita com a mètode de reflexió). Més encara, podria dir-se, bé que només fóra hiperbòlicament, que el fil conductor de la seua evolució filosòfica rau en el trànsit de l'afirmació a la interrogació. El Tractatus comença amb afirmacions rotundes i acaba amb interrogacions, i la seua darrera obra ja quasi no passa de ser una coJ.lecció d'interrogants, com ara el cas paradigmàtic de De la certesa: els darrers paràgrafs d'aquesta obra, escrits segons els editors (Anscombe i Von Wright) dos dies abans de la seua mort, són un conjunt de condicionals i interrogants. | es_ES |
dc.language.iso | ca | es_ES |
dc.publisher | Afers | es_ES |
dc.relation.ispartofseries | Els llibres del contemporani;15 | |
dc.subject | epistemologia conceptual | es_ES |
dc.subject | Wittgenstein | es_ES |
dc.subject | ontologia | es_ES |
dc.subject | filosofia suggeridora | es_ES |
dc.subject | interrogacions | es_ES |
dc.title | El sentit de l'epistemologia conceptual | es_ES |
dc.type | book part | es_ES |
dc.subject.unesco | UNESCO::FILOSOFÍA | es_ES |