El text proposa una reflexió sobre els criteris que configuren les marques i els llocs literaris dels autors clàssics, més enllà del seu rigor històric, a més d’examinar alguns factors determinants en la seua transposició didàctica. Ens centrem en el poeta Ausiàs March (1400-1459), a partir dels llocs vinculats a la seua vida i d’algunes marques literàries que la seua figura ha generat. Entre els primers, abordarem dos àmbits geogràfics bàsics: a) Els llocs vinculats a la comarca de la Safor, començant per Gandia (on tenia la casa) i Beniarjó, la població d’on fou senyor, amb el record de la casa senyorial i l’ermita, les seues obres hidràuliques (l’assut March i la séquia March) i agrícoles (molins i trapitjos) i el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, on són soterrats el pare (Pere March) i la seua primera dona (Isabel Martorell). Al paisatge urbà i agrícola, afegim el paisatge mariner i alguns indrets de la comarca de la Marina Alta. b) La ciutat de València, on va residir els últims anys, en la qual es localitzen dos indrets bàsics: la casa on va morir i la seua tomba, dins la Catedral. A l’Alfufera situem el lloc on exercia el càrrec de falconer reial. Pel que fa a les marques, ens centrarem en la imatge que li ha estat atribuïda, relacionada arbitràriament amb el retrat de Sant Sebastià pintat per Jacomart, que es conserva a la Seu de Xàtiva, que ha donat lloc a múltiples representacions. El nom del poeta ha esdevingut, també, una marca (toponímia urbana, centres escolars, premis literaris, antropònims, etc.).